Vaig descobrir aquest grup mentre els fotografiava al festival Xocolata Espress de Sabadell, i són d'aquells dels que et quedes amb ganes de més.
Quan vas a cobrir un festival, potser coneixes dos o tres... o quatre o cap cap de cartell. És llavors quan vas rebuscant i de sobte un baixista sembla que ha entrat en simbiosi amb la teva càmera. Fotos perfectes, imatges que no cal revisar a la pantalla, saps només mirant pel visor que ho està donant tot i que tu estas captant la seva essència. Mires al costat i el cantant és d'aquells a qui se li inflen les venes del coll, pur rock. I per un moment maleeixes no tenir quatre ulls per poder disparar amb dues càmeres alhora.
El seu darrer treball és fornicant eternament. Exili a Elba és rebel·lió, és actitud, orgull.