Recomanacions de l’equip

Pràcticament no hi ha hagut ocasions d’escoltar aquest disc en directe, però això no deixa de fer-lo especial i recomanable. Pere Mercader va donar llum a Llumins (Satélite K, 2014) debutant en solitari, i convidant a tothom a fer-se seves les cançons, perquè tal i com ell explica: “qualsevol cançó per bona que sigui tampoc és gaire cosa, comparat amb el que et pot portar a fer, desfer, refer, trinxar i reglar”. I raó no li falta. Amb col·laboracions com la Marta Trujillo o en Pere Jou (Quart Primera), el teclista d’Itaca Band et fa entrar en diverses històries del seu dia a dia amb cançons més animades que d'altres, però totes especials. Sense dubte, em quedo amb “Vull ser com tu” i “Aquesta nit”.

Ja fa uns anys, concretament amb el seu disc debut Dolça Victòria (Temps Records, 2011) vaig descobrir Jordi Montañez, però amb Cançons d'ara (Mésdemil, 2013) em vaig enamorar del seu projecte. El seu segon treball discogràfic va ser un punt d'inflexió que li va permetre donar un toc modern a la cançó d'autor, però sense deixar de banda les seves lletres punyents. I és que aquesta setmana us recomano un dels meus discos de capçalera, onze temes que van de la quotidianitat de les relacions fins a la reivindicació social. Gaudiu-lo!

A terres gironines, poques festes majors no han vist passar pel seu escenari Germà Negre. En els pocs anys que porten en actiu, la banda de Banyoles ja s'ha convertit en imprescindible per bona part dels programador de la zona -i cada vegada més, d'arreu de Catalunya-. Les seves versions de cançons catalanes de totes les èpoques i estils han convençut el públic i el seu directe festiu i participatiu, encara més. L'any passat, la banda va publicar el seu primer disc. Tot i que el seu gran potencial segueix sent el directe, Els àngels fan torrades (Halley Records, 2015) serveix per poder degustar amb calma algunes de les millors versions del seu repertori.

Vaig descobrir aquests valencians en una de les moltes excursions que han fet a festes majors de les terres catalanes des que es van formar el 2008. El seu estil parteix d'un punk rock molt identificable a Catalunya amb grups com KOP, Eina o Inadaptats però combinat amb un ska amb gralles i versos rapejats, que segons com recorda molt a Obrint Pas. Aquest és el seu darrer treball, ple de missatge i d'energia, amb cançons que t'engoleixen i t'atrapen per la seva atmosfera però que alhora et poden fer saltar fins a tornar-te boig, sobretot escoltades en directe. El foc valencià cada cop crema més i Atzembla hi ajuda. Atents al CD que treuen a final de mes.