L'Hospitalet a ritme dels granadins
Camino de fuego (Venga Music, 2014) arribava des de Granada aquest dissabte passat a la Sala Salamandra 2. Amb més d’un centenar d’entrades venudes, Eskorzo van mantenir el públic expectant i emocionat durant les dues hores de concert que havien preparat.
La nit començava amb els Ojo de Buen Cubero de teloners, que animaven el públic més puntual i donaven la benvinguda al grup que arribava des de l’altra punta de la península. Les llums de la sala es van apagar, va començar a sonar una sirena i les llums van enfocar a l’escenari. Era el punt de partida. Les vambes vermelles lluents de Toni Moreno, el cantant, van aparèixer i va començar un “¡Si vienes conmigo por el camino de fuego!”. Al segon tema ja es creava una petita olla entre el públic mentre Moreno cridava “¡Todo el mundo a saltar!”. Seguia el tercer tema “¡eehh pinta la pared!”. I el públic saltava i saltava. La felicitat del grup i l’energia que desprenien arribava a tota la sala, i feien ballar i moure l’esquelet a tothom. “Deja de comerte la cabeza, gilón, ¡y ven con nosotros!” i la sala se n’anava amb ells. “Un brindis para vosotros, que seáis felices, y buen karma para todos!” cridaven els granadins, i el públic brindava i cridava amb ells. Al fons de la sala, una parella aprofitava que hi havia més espai per oblidar-se de la resta de la gent i ballar desvergonyits com si ningú els estigués veient. Entre mig de la gent, un grupet de persones es feia fotos amb els músics de fons. Més cap a un costat, els dos guardes de seguretat miraven l’escenari somrient.
Realment, Eskorzo va saber aguantar el llistó ben alt durant tot el concert, sempre tenint en compte el públic present, i fent que l’espectacle també fos seu.
Per acabar, Moreno va demanar al públic que fessin un passadís al mig de la sala. Intrigats, van obeir i així el cantant va poder anar fins a la taula de so a presentar el seu tècnic de so, l’Àlex Martínez, (i donar-li les gràcies) i fer-lo partícip imprescindible de l’actuació. Abans de tornar a l’escenari, però, en Jimi García, el trompetista, va baixar amb el públic per tocar un tros de cançó al mig del passadís que encara aguantava format. El confeti va sortir des del final de la sala per indicar que la festa estava acabant i cantant i trompetista van tornar a l’escenari per acabar el tema i acomiadar-se de l’Hospitalet que havien enamorat.
