Tram's

Els Tram’s són nòmades. Viuen entre Barcelona, Girona, Maçanet de la Selva i Vidreres i van d’un lloc a l’altre per assajar i per tocar. I són precisament els trams de quilòmetres que fan entre aquests llocs per veure’s, els que donen nom a aquest jove grup de “skareggaerumba”, com diuen ells mateixos.

Aquesta setmana celebren el seu segon aniversari. El 31 de gener de 2014 va ser el dia que es van reunir per primera vegada sota el nom de Tram’s i des d’aquell mateix dia van començar a treballar amb un objectiu: créixer. Dos anys després, el seu creixement s’ha corroborat: han passat dos estius farcits de concerts i han fitxat ni més ni menys que per la discogràfica Música Global, que els ha ajudat a treure, el setembre passat, el seu primer disc, que porta per nom Km 0 (Música Global, 2015). Actualment la plantilla de Tram’s la formen: Àlex Pérez (guitarra i veu), Xavier Batallé (bateria), Roger Sabater (teclat i veus), Carles Callís (percussió), Arnau Sabater (saxo tenor), Marc Baltrons (saxo alto) i Marc Rodríguez (baix i veus).

Km 0

Tal com diuen, la idea de gravar el disc “va ser una bogeria”. En Xavier explica: “Volíem gravar alguna cosa en un futur però mai ens havíem parat a pensar quan i un dia, dinant abans d’un bolo, va sortir la idea de posar-ho en marxa i a tots ens va entusiasmar”. Això era l’estiu passat i, aquell moment, no portaven ni un any i mig tocant, per això, en Roger diu: “Va ser una mica com tirar-se a la piscina. Era un món que no coneixíem i algunes coses les vam fer gairebé a cegues però ho vam fer decidits i amb ganes. Això ha tingut coses bones i coses dolentes: per una banda, ara escoltem el CD i tan a nivell musical com a nivell d’organització canviaríem coses, d’altra banda, el CD ens ha permès fer molts bolos i que la gent ens hagi començat a conèixer.”

La part bona és innegable, i n’estan molt contents, i de la part dolenta tampoc en tenen por a parlar-ne. Sense ser un disc que no els representa, ara s’han adonat que han canviat, tan musicalment com com a grup, però també ho atribueixen a la pròpia evolució que han fet: “Si ara, gairebé mig any després de treure el disc, sonéssim exactament igual estaríem fent el mateix i tenim clar que hem canviat. Moltes cançons, per exemple, no deixen de ser les mateixes, però hem fet nous arranjaments, nous tempos i noves estructures. Potser el que canviaríem seria haver fet més producció als temes, haver-los treballat més abans de gravar-los. Tot i així però, creiem que com que ara les veiem diferent, les toquem diferent.”

El disc, el van finançar mig amb els diners que van fer amb els bolos de l’estiu i mig amb un Verkami que van obrir. “Primer confiàvem en pagar-lo quasi tot amb la guardiola que havíem fet però vam veure que sortia més car del que havíem planificat i per això vam obrir el Verkami. També, després de gravar-lo, ens vam adonar que els costos de tot plegat anaven més enllà del que ens costava enregistrar els 10 temes; apart hi ha la publicitat, el management, l’organització... I en aquest sentit, també agraïm als nostres pares!”, diu en Carles.

Aquest 2016, el disc, que per cert compta amb les col·laboracions de Búhos, Bonobos i El Son de la Chama, ha estat nominat als premis Enderrock, a les categories “Millor disc pop-rock” i “Millor portada de disc”. Una fita difícil d’aconseguir però que alerta del potencial del grup. “No comptàvem en guanyar, però ens va fer molta il·lusió la simple nominació. Ens demostra que ens han tingut en compte i ens ho prenem com un reconeixement de la feina que hem fet. Seguirem treballant per un dia guanyar-lo!”, explica en Xavier.

Els Tram’s ara mateix, es troben tancats al local, preparant el nou directe que oferiran a la petita gira que faran aquest estiu. D’ells cal quedar-se amb l’energia i les ganes que tenen de treballar i de fer coses, que sens dubte, si segueixen explotant, sumats als recursos que tenen i al bon nivell musical que han desenvolupat, poden fer dels Tram’s un dels grups que més sentim els propers estius.