Darània

Fa només un any que Darània van publicar el seu primer disc, Les cançons de gener (Picap, 2015) però la banda ja té a punt un segon treball. Totes les tasques de producció ja estan fetes i tan sols queden els últims detalls pel que fa a imatge i disseny perquè el nou disc surti al mercat. Durà per títol El silenci dels peixets i s'hauria de poder escoltar unes setmanes abans del concert de presentació (que serà el dia 17 de març al Centre Cultural Albareda en el marc del festival Barnasants).

"El títol El silenci dels peixets fa referència a la gent oprimida, a la gent que no té nom, a la gent explotada que no té veu" explica el guitarrista i compositor Daniel Sesé. "És un vers extret d'un tema que parla de les contradiccions i les injustícies de la vida" continua. "Uns botzines i motors; el piu piu dels pardalets; uns megàfons i garrots; el silenci dels peixets" diu la tornada de la cançó en qüestió. A partir d'aquesta frase, doncs, la banda traça les coordenades d'un disc divers i que no en totes les cançons mostra una faceta tan crítica: "D'alguna manera totes les cançons intenten ser diferents i reflexionar sobre diversos aspectes de la vida i per fer això has de tenir sentit crític. En El silenci dels peixets, el sentit crític és evident, però en d'altres hi és d'una manera més soterrada" explica Sesé.

Tot i el poc marge de temps entre el primer i el segon disc, si una cosa tenen clara els membres del grup, és el canvi que s'hi ha produït. "Qui escolti el primer i després el segon, veurà que entremig alguna cosa ha passat" destaca Jose Luis Mediavilla, bateria de la formació. "Tots, d'alguna manera, vam notar que començàvem a fer un gir i ens vam moure cap allà" ho completa la cantant, Ivet Remacha. El canvi, destaquen que "no és un trencament", però sí que serà evident: "El primer disc anava per l'aire. Era de colors blaus, molt més eteri, molt més delicat... Potser molt més senzill de plantejament, sense que la paraula senzill sigui pejorativa. Aquest, en canvi, és un disc que toca de peus a terra, que és més contundent, molt més enèrgic, molt més càlid i el color vermell el definiria molt més" el presenta Daniel Sesé. Alba Arisa, baixista, ho explica amb elements: "El primer seria aire i aquest és terra, però tampoc arriba a ser foc".

"El primer disc anava per l'aire. Era de colors blaus, molt més eteri, molt més delicat... Aquest, en canvi, toca de peus a terra, és més contundent, molt més enèrgic, molt més càlid i el color vermell el definiria molt més"

Aquesta necessitat de canvi és la que ha acabat provocant la publicació d'un nou disc quan tot just fa un any del primer: "Notàvem que el tarannà del grup prenia altres rumbs i ho vam saber llegir en el seu moment. Vam tenir la sensació que podíem mantenir l'essència del primer disc, del qual estem molt orgullosos, però obrir nous camins i aconseguir noves sonoritats i una presència escènica i sonora molt més diversa" explica el compositor de la banda. "També és una qüestió de credibilitat en el directe. Estàvem amb Les cançons de gener i, al cap de molt poc temps, el nostre directe ja no era la mateixa essència. La inèrcia ens portava cap a un altre lloc. Podíem aguantar, però teníem els temes i estàvem evolucionant cap a un altre costat i això s'havia de plasmar" completa la baixista.

Tot aquest canvi també es veu reflectit en la banda, que ha sumat el so de la bateria -abans només tenien percussió- i ha incorporat Glòria Torres al saxo i el clarinet -que ha participat en la gravació del disc i, sempre que sigui possible, els acompanyarà en els directes-. "La Glòria té molta força tocant però, al mateix temps, una sensibilitat i un sentit melòdic molt bonics" destaca Sesé. El que no ha canviat en aquest segon treball és la gravació. La banda ha repetit als estudis Gravacions Marines de Joan Isaac amb la producció de Conrad Setó i Raul Cuevas.

"La inèrcia ens portava cap a un altre lloc. Podíem aguantar, però teníem els temes i estàvem evolucionant cap a un altre costat i això s'havia de plasmar"