Paupaterres

Una història d'èxit

Maria Giribet

El pop-rock, el folk i els ritmes de fusió han estat els protagonistes de la XXa edició del Festival Paupaterres de Tàrrega, la cita cultural i musical de les terres de Ponent per excel·lència que, un any més, ha batut rècord d’assistents. El certamen commemorava enguany una història d’èxit nascuda per dinamitzar l’oferta musical de la capital de l’Urgell al voltant del folk i els sons d’arrel tradicional i que, poc a poc, va anar incloent noves corrents de fusió fent del mestissatge musical la seva bandera. El Paupaterres ha comptat també amb tallers i espectacles per als més petits de la casa, el PaupaKids, situant-se com un festival transversal que abasta tots els públics.

L’esdeveniment començava a escalfar motors el dijous amb Fa1na i El Sobrino del Diablo en diferents espais del centre de la ciutat. El divendres la festa continuava al recinte del Càmping Municipal amb la figura emblemàtica de Tomeu Penya, Dr. Calypso, Gertrudis, Sons de Sobretaula, Dirty Brown i el combo de música tradicional format pels quaranta músics d’Ethno Catalonia.

La cirereta de la convocatòria musical, però, arribava la vesprada del dissabte. Mentre Kolpez Txalaparta feia un nostàlgic recorregut des de la txalaparta -instrument de percussió tradicional del País Basc- més tradicional a la més actual a l’escenari petit, el públic anava omplint les taules habilitades per gaudir d’un sopar a la fresca amb la millor varietat gastronòmica. I és que l’aparador del Paupaterres està impregnat de cultura mediterrània, d’aquell esperit en què el carrer es converteix en el punt de trobada d’amics i famílies per gaudir d’una càlida nit d’estiu.

El sol s’anava fonent. Carles Belda & Marc Serrats, eren el tàndem encarregat d’acabar d’amenitzar el sopar i ho van fer a ritme de cançons populars, de temes d’ara i d’abans, amb el seu nou espectacle titulat 2 pardalets.

Era negra nit; la tímida llum de la lluna contrastava amb les llumetes de colors que donaven un toc festiu al recinte. La zona de ball davant de l’escenari gran començava a ser un batibull de gent que esperava impacient un dels caps de cartell. De sobte, un estrany poder va envair l’ambient i milers de persones arrencaven a ballar a ritme d’Els Amics de les Arts. Els barcelonins van aprofitar per recordar que el Paupaterres va ser un dels festivals que va apostar per ells des d’un principi, doncs no era la primera ni la segona vegada que la formació trepitjava aquell escenari. Acte seguit, les dones de Roba Estesa prenien el relleu interpretant el que elles anomenen “folk calentó”, un espectacle feminista ple d’energia que incita a ballar des de la primera fins a l’última nota.

Érem a l’Oest i arribava el moment més esperat. La Terrasseta de Preixens, la banda amfitriona de Tàrrega i rodalies, assaltava l’escenari . Arrencaven amb nous temes del disc Tou (Kasba, 2017) que de seguida van començar a alternar amb els clàssics que tothom corejava a viva veu. Jugaven a casa, i això va quedar palès.

La Trocamba Matanusca, després d’haver animat les pauses entre grups en forma de xaranga, eren els escollits de posar els últims ritmes balcànics en format instrumental mentre el sol despuntava a l’horitzó. Una aposta arriscada com a final de cartell que va propiciar la desfilada de molts dels assistents.