La Terrasseta de Preixens

Fa dos anys, La Terrasseta de Preixens es convertien en una de les grans revelacions de la temporada amb 'Candidatura' (Autoeditat, 2015). Ara, el grup torna a la càrrega amb 'Tou' (Kasba Music, 2017), un treball que significa un nou canvi de so però que manté la línia irònica i humorística que els caracteritza. Citem el cantant de la formació, Albert Sala, a la galeria d'art Jordi Barnadas.

Torneu a presentar un canvi important en el so de La Terrasseta.

Bé, aquesta vegada tampoc n'hi ha tant. Candidatura potser sonava més fi i en aquest ens hem atrevit a posar-hi coses amb què no ens havíem atrevit mai. I que ningú s'espanti, però també algun toc electrònic, però només algun.

En alguna cançó, aquesta electrònica sí que s'hi deixa sentir amb força.

Hi ha alguna cançó en què ens vam passar una mica, però va ser un experiment. La cançó teòricament era com un rock'n'roll, però després va ser cosa del productor, que la va voler tirar cap aquí i nosaltres ens vam quedar parats!

Com és que, de sobte, hi ha hagut tota aquesta eclosió electrònica en la música en català?

L'electrònica, en el fons, simplifica. Cada vegada veig més grups que prescindeixen d'elements a l'escenari perquè ho porten amb l'electrònica, tot i que d'això tampoc en som del tot partidaris. Però sí, està entrant amb força i no sé per què. En el nostre cas va ser indirectament. Va ser cosa del productor. De fet, volíem portar alguna cosa més cap a la música disco i alguna sí que hi ha anat, però d'altres...

Més enllà d'aquests punts electrònics, què volíeu buscar, musicalment, amb aquest nou disc?

Suposo que teníem ganes de fer alguna cançó més ballable i buscar un so més britànic, tot i que som Tàrrega i Igualada, tampoc podem anar a buscar un so súper britànic. Volíem seguir la línia però també canviar la sonoritat. Ens va agradar molt Candidatura, però volíem fer-ho una mica més complex. Candidatura era molt senzill.

"Teníem ganes de fer alguna cançó més ballable i buscar un so més britànic"

En aquest disc teniu la sensació que us heu deixat anar més?

Sí, però jo crec que ho hem fet sempre. Vam començar fer rumba catalana i música molt festiva, que és el que escoltàvem llavors, i vam veure que nosaltres no ens podíem estancar en un estil. Sempre ens hem deixat anar i ens ha agradat provar estils. Ara, per exemple, amb el reggae ens sentim còmodes, amb el pop i el rock ens sentim còmodes, amb l'ska també... Però en un disc sempre hi colem alguna raresa i alguna cosa per veure si ens agrada.

Què us ha portat a allunyar-vos d'aquesta essència més rumbera?

Ens hi ha portat que ja no sentíem el mateix escoltant rumba. Jo, per exemple, vaig començar a escoltar rumba als 16 anys, però ara en tinc 29. Ens va marcar molt a aquella època i ens va engolir una mica. Però, per sort, com que mai ens havíem estancat amb un estil, vam dir 'no passa res, però volem canviar'. També ens va començar a agradar molt el tema de tirar més cap a la guitarra elèctrica.

Candidatura va marcar molt un punt d'inflexió en el grup?

Per nosaltres sí. Mai havíem fet una cançó que, de sobre, anessis a molts llocs i, sense lletra i només amb síl·labes, la gent la cridés. Això ens va marcar bastant perquè no hi estàvem acostumats.

Això posa més pressió a l'hora de fer el següent disc?

No, no ho complica. Jo sí que vaig tenir molts problemes perquè anava tota l'estona pensant 'és que no tenim cap tema com aquell'. Però després pensava que aquell ja el tenim. Ara podem fer altres temes i crec que els temes d'aquest disc estan més treballats a nivell d'estructura i de buscar les melodies. Amb l'altre vam aprendre com fer un disc i amb aquest hem intentat agafar el que havíem après i també hem intentat aprendre.

Aquesta línia d'alliberar-se i deixar-se anar, també la veiem molt en lletres com la de "El pardal"...

Aquesta és una cançó animalista i reivindicativa de la nostra zona, però sí que recordo els últims missatges del productor, del Mark Dasousa, dient-nos 'tios, però vosaltres què preneu per fer una cançó d'un pardal que comença a parlar?'.

Hi ha un punt d'anada d'olla, tot sigui dit.

Però en tots els discs hi ha hagut un punt d'anada d'olla. A l'anterior una cançó era una oda al formatge gruyer. Sempre ens ha agradat ser irònics i anats de l'olla, tot i que també hi ha lletres en aquest disc que potser són més normals. En les lletres sí que crec que hi ha hagut un canvi.

Un canvi cap a buscar unes lletres una mica més serioses?

Sí, hi havia una mica aquesta sensació. L'altre vegada parlàvem d'un amic i ja començàvem la cançó parlant del membre. Era una mica... Ma mare quan ho va escoltar va dir 'osti, i això?'. I li vaig dir 'mira, ha anat així i al grup hi estaven tots d'acord'. Però anem creixent. Alguns ja han passat la trentena, d'altres hi estem arribant a les portes, i també hi ha ganes de treballar una mica més les lletres.

De totes formes, però, segueix sent un disc molt irònic i humorístic.

Sí, com que ja no ens farem un grup polític, vam trobar que la ironia per fer política era genial. Alguns dels components són molt fans de grups de cançó irònica i això influeix.

"Com que ja no ens farem un grup polític, vam trobar que la ironia per fer política era genial"

A la primera cançó canteu això de 'amb la merda que es mou, avui em sento tant tou', però a mesura que va avançant el disc aneu guanyant molta contundència.

"Tou" és una cançó tendra. De fet, és parlar de la tristesa d'aquests dies que ens passen a tots. Però sí, el disc després ja s'oblida d'aquesta tristesa inicial, que tampoc és tristesa, perquè és una cançó alegre.

"Dius" és una dedicatòria a Google?

Exactament! Vaig posar la fórmula del 0.2 i vaig pensar 'algú ho pillarà'. Doncs sí, és una dedicatòria a Google i a internet. Molts amics que tinc, quan es troben malament ho posen a Google i apa. I després tens algo molt xungo! Necessitem tant estar connectats... Volia que s'interpretés com una cançó d'amor.

"Generació del dubte" l'hem d'entendre com una reivindicació del dret a la indecisió?

Això ho hauria d'explicar en Jordi, que és el compositor, però aquesta cançó havia de ser una altra. Ell tenia la lletra i no concordava bé amb la melodia, així que va voler canviar-la. Es va posar a fer la lletra, però li va sorgir aquest dubte. Estem sempre dubtant de tot, dubtem per si quedem bé o no, per si anem a un lloc o no, si agafem tal feina o no.... Sempre dubtem i com que no se'n sortia amb la lletra i va decidir parlar de la indecisió. A més, és un tema que ens deu afectar molt pequè ell estava fent aquesta cançó i jo tenia un problema amb una altra lletra i també l'estava tirant cap allà mateix, cap aquesta indecisió.

Això vol dir que hi ha connexió entre el grup...

Sí, o potser també és senyal de què se'ns han acabat les idees... Però vaja, crec que no perquè ara s'ha acabat un disc i ja estem pensant en cançons i més idees.