On The Way Fest

L'estiu és, sense cap mena de dubte, l'època dels festivals de música. Aquest any Barcelona n'ha acollit un de nou. On The Way Fest ha apostat clarament per la música feta a casa i amb una gran veu com és la de Gemma Humet, la genialitat de les versions de Miquel del Roig i dos dels grups que més estan triomfant: Joan Rovira i Els Amics de les Arts.

A primera hora de la tarda, en una petita carpa muntada al Fòrum de Barcelona, Gemma Humet presentava les cançons del seu darrer disc Encara (Satélite K, 2017). Ho feia acompanyada del guitarrista Jordi Bastida. Cançons amb un alt component social com ara "Les veus del mar", "Barcelona 1938", "Guerra" o "El noi de les places buides" van servir per endinsar-nos en el seu món i escoltar una de les joies del nostre país.

La tarda seguia amb el polifacètic Miquel del Roig, l'home que és capaç d'unir, una darrera l'altra, totes les cançons que són i han estat un referent per molts catalans. El music que canta "aquí no hay playa", segueix amb uns garrotins i acaba amb les cançons més conegudes dels grups catalans com ara "La Flama" d'Obrint Pas, "Bicicletes" de Blaumut, "Rockamboleska" de Doctor Prats o "El Mar" de Manel. Amb tots aquests referents va animar el públic que, poc a poc, s'acostava a la zona de concerts i que va acabar cantant a ple pulmó el mític "Llenca't" de Lax'n'Busto.

I des de Camarles, Joan Rovira, ens parlava del Delta de l'Ebre amb la cançó "Lo meu riu". Un concert animat, on el públic ballava al ritme del cantant. Durant el concert també va interpretar "Banyar descalç" la cançó que els lectors de l'Enderrock han decidit que sigui la d'aquest estiu. Amb un somriure, en Joan va comentar "Que no us enganyin, la cançó de l'estiu no és el Despacito sinó Banyar descalç".  

Per acabar, i com a traca final, Els Amics de les Arts van fer vibrar la carpa amb el seu Un estrany poder (Sony Music, 2017).  Com han demostrat durant aquests mesos, el grup segueix donant-ho tot dalt de l'escenari. Un inici de concert potent amb "Les coses", "30 dies sense cap accident" i "Ja no ens passa" van servir per animar la gent que s'apropava al Fòrum. Els Amics de les Arts sempre sorprenen el seu públic i, en aquesta ocasió, van dedicar L'"Affaire Sofia" a una seguidora grega present al concert i van baixar de l'escenari per posar-se entre el públic a cantar "Salvador".

En aquesta gira podem veure uns Amics que ha sabut apropiar-se de l'escenari com pocs músics ho saben fer. Han estat capaços de crear un directe potent, gaudeixen de la música i transmeten aquesta passió. Un Joan Enric Barceló que omple l'escenari, que pren protagonisme i que connecta amb el públic. Tots ells han fet un salt, han donat força a les seves noves cançons amb grans moviments a l'escenari. I, com ens els darrers concerts, hem pogut veure en Dani Alegret deixant el seu teclat i posant-se al capdavant amb un Keytar. Els Amics de les Arts són aquest estrany poder que han encisat el públic i que el fan gaudir amb els seus grans hits.