Càntut i Guillem Roma

L'Ítaca, Cultura i Acció és un festival que juga la carta del territori amb força i sense complexes, molt més enllà del nom i de la marca. És dels que diu Empordà i aposta per programar en els seus pobles i racons, alguns dels més emblemàtics com la Platja del Port Bo a Calella de Palafrugell i d’altres, com la Plaça de l’Església de Gualta, on alguns aterràvem per primera volta a la nostra vida. L’excusa no era menor: a l’escenari ens esperaven en Guillem Roma per una banda, i per l’altra Belda i Sanjosex.

Passàvem les 18:45 -el concert estava previst per les 18:30- i una veu valenta anunciava que el concert començaria en breus minuts. I dic valenta perquè el cel grisejava i tot i no desfermar un xàfec intens, tampoc deixava que passessin més de cinc minuts sense deixar caure alguna cortineta de pluja fina.

El gris encara no ens havia abandonat, però un Guillem Roma enèrgic i amb ganes de trencar aquells aires, més tardorencs que de finals de primavera, va irrompre a l’escenari acompanyat d’un bon arsenal de cordes entre guitarra, ukelele, violí i baix. Amb el temor de la pluja reflectit en les mirades esbiaixades del públic, l’artista de Manlleu no va tardar gaire en seduir a tota la plaça i demostrar que estava disposat a plantar cara a la grisor d’aquella vesprada.

La pluja va reaparèixer, però hi ha dies en que la música tot ho pot. En acústic, guitarra en mà i a tocar del públic, en Guillem Roma va posar fi a qualsevol incertesa sobre la continuïtat del concert. Obrint un darrer tram d’actuació, ja amb la banda al complet i endollats de nou, on la calidesa del seu caràcter i la tendresa de la seva música posarien punt i final a qualsevol temor.

Obrada la dansa de la no-pluja, i reconvertida aquella tarda de grisos en un vespre de renovats rosats, arribà el torn de Sanjosex i Belda, presentant el Càntut. Què dir d’aquest projecte i d’aquests artistes? Aquesta aposta que barreja el treball de cerca i musicologia, d’arxiu i memòria, amb la inseparable i necessària realitat de la pròpia cançó, lligada al seu cant i a la seva expressió. Si en Guillem Roma va haver d’obrar el miracle de convertir una tarda de tardor en un vespre de primavera, en Belda i en Sanjosex ens van convidar a viure una plàcida vesprada d’estiu, d’aquelles carregades d’històries i records, d’aquell bell desig que voldria que el sol no arribés mai a creuar la línia de l’horitzó.