Miquel del Roig

Enganxat a la seva guitarra, Miquel del Roig ha trepitjat pràcticament tots els escenaris de Catalunya. Les versions de grans èxits catalans i internacionals, sumats al repertori marca de la casa on incorpora lletres d'actualitat a clàssics dels anys 60 i 70 l'han convertit en un dels músics més estimats del país. A Miquel del Roig, professor jubilat, el major èxit li ha arribat de gran, però ha aconseguit esdevenir un referent, sobretot, entre el públic més jove.

Connectes amb un públic molt jove. Com ho aconsegueixes?

I grans, i crios... Als meus concerts hi ha molta alegria i humor. La clau és arribar a la gent amb il·lusió. Ara, per cert, he tret un tema que parla d'això. [Agafa la guitarra i canta] Un músic no és qui toca un instrument. Un músic és aquell que, amb el seu instrument, sap tocar l'ànima i el cor de la gent. I els seus sentiments.

En el teu cas, per arribar a la gent només et cal una guitarra...

I caure bé a la gent. La gent no és tonta. El públic, quan tu estàs cantant, t'estudia i t'examina i veuen si un val o no.

A tu, el públic t'estima. Ho notes?

Sí, tinc aquesta sort. Durant l'any, sempre tens un dia o dos que la veu no està bé, per exemple, però a mi, quan em passa, el públic m'anima. Sempre m'ha ajudat molt, la gent.

Sempre estàs al dia de les últimes novetats, com t'arriben?

Busco molt, però el problema és que ara no hi ha res. Ara mateix, de cares a l'any vinent, em costa trobar temes que siguin un èxit mundial. N'hi ha. Hi ha, per exemple, "Hello", però és lenta i jo els temes lents... Costa trobar material i, com més anys passen, més costa.

Entre les cançons catalanes, també et costa?

Sí, ara la cosa està complicada. No hi ha temes guapos, tot i que no vull dir noms. És un problema. I cada vegada més. Enguany, pregunto a la gent, a mànagers, a músics... I és que no hi ha res nou! Sí que hi ha coses que estan bé, però que siguen molt guapes, costa molt trobar-ne, jo diria que és quasi impossible. I mira que busco si Manel, Amics de les Arts... treuen algo guapo, però costa.

Falten grups nous?

Que arribin a la gent, sí. Hi ha gent bona. De bons músics, n'està ple, però que tinguin temes que arribin molt a la gent, cada cop costa més.

"La cosa està complicada, no hi ha temes guapos"

Què ha de tenir una cançó perquè decideixis incloure-la al repertori?

Ha de ser enganxosa, que la gent la canti i que tingui alegria i humor.

Hi ha grups catalans que diuen que s'adonen del seu èxit quan Miquel del Roig fa una versió seva. T'ho han comentat alguna vegada?

Sí que m'ho diuen. Això m'ho comenten molts! Però hi ha vegades que ho provo i si jo veig que faig un tema i que algú badalla, el trec.

T'adaptes molt a la reacció del públic, per tant...

Sí. Pot ser que un tema, a mi, m'encanti, però que a la gent, no. I jo m'adapto a la gent. Si canto algun tema que a mi m'omple però la gent s'avorrix, no el faig. I al revés, igual.

Pel que fa a les versions que fas canviant la lletra a temes internacionals, també és tan difícil trobar material o els polítics t'ho donen tot fet?

Això és fàcil. Enguany, sort d'això, perquè, si no, costaria molt! També tinc dotze o tretze garrotins nous.

"Si canto algun tema que a mi m'omple però la gent s'avorrix, no el faig"

En el teu dia a dia, també vas sempre agafat a la guitarra?

Sí, tot el dia. És lo meu hobby i xalo. Buscar cançonetes, trobar la que va millor...

He llegit que, fins i tot, durant la teva etapa de professor et van haver de parar els peus per fer música a les aules...

Los pares són l'hòstia. N'hi ha de bons, però n'hi ha que, siga per enveja o pel que siga, sempre deien "Miquel tot lo dia fa música". Et posen un estigma i allò queda per sempre. Jo seguia el programa, això no cal dir-ho! Però quan hi havia un temps lliure, agafava la guitarra, i hi ha gent que, xiquet...

Hi va haver un moment, fa uns anys, que duies un ritme de més de 100 concerts l'any. Com vas viure aquest moment d'explosió?

Molt bé, però tampoc és del tot bo, perquè canses el públic. Sobretot per Girona, em van dir que havia de fer alguna cosa, perquè tocava massa. Tocava a tot arreu. Llavors, vaig decidir apujar molt el preu per així tocar menys.

Ara has abaixat una mica el ritme. La intenció és anar tocant cada vegada menys?

Jo sempre he dit que voldria poder tocar cada dia, però això és impossible.

Et planteges deixar de fer concerts?

No, si hi ha salut, no! Però la salut ho és tot i jo ja sóc gran i pot passar alguna cosa. Charles Aznavour, amb 91 anys, encara canta. Jo m'emmirallo en ell. Que no hi arribaré? Ja ho sé, però mantinc la il·lusió!.