Txarango

Crema Barcelona

Meritxell Verdeny

Després d’un llarg any i mig de silenci, Txarango tornen als escenaris de la mà del festival Cruïlla, i ni més ni menys que al Poble Espanyol, un lloc petit que va arribar a acollir els cants de 5.000 persones; Quan més que mai les nits d’estiu estan a tocar i la gent surt a la fresca, a gaudir de la música i una bona cervesa. S’anava fent de nit, i plena a vessar, la plaça ens mostrava la seva cara més tendra i eufòrica, un contrast de llumetes i estels amb el dels fans que, des de feia hores esperaven que s’il·luminés l’escenari.

Per fi el moment arriba, el grup apareix en escena i comença a sonar aquell so que tant hem trobat a faltar. Trenquen tot aquest temps d’absència amb un medley de cançons, entre les qual es troben les del seu nou treball El cor de la Terra (Discmedi, 2017), per al qual han comptat amb incorporacions noves, com la de Siscu Romero, o la de la part de vent, que els dóna un so més rumbero i alegre.

Si una cosa podem fer, és donar les gràcies perquè hagin continuat fent la seva música de la manera en què ho fan: Mantenint el seu estil i lírica d’esperança, que els connecta amb un públic fidel, que ja ha acollit les noves cançons amb els braços oberts, aprenent-ne cada vers, com si d’un poema es tractes.

Tot sumit sota l’ambient de festa major, sona “El meu poble”, i el repertori continua amb els temes del seu últim treball, que ja hem pogut sentir tants cops a la ràdio. L’entrega incondicional de les dues bandes de l’escenari que caracteritza les seves actuacions es fa present quan en algun moment deixen cantar al públic i se sent clarament cada frase de la cançó. Quan la veu d’Alguer Miquel torna, els somriures s’eixamplen i els ulls es tanquen, deixant-se encisar.

Les ganes de tornar a gaudir d’un directe com aquest es fonen en balls i es tradueixen en que, un cop més han aconseguit esgotar les entrades dels concerts dels dos dies consecutius a la ciutat de Barcelona. I es que engeguen motors per a no parar, perquè els espera una llarga llista de concerts, passant per festivals de tot el país com el Clownia, fins a Holanda o el mític Glastonbury Festival, d’Anglaterra.

Amb l’agenda plena i les piles ben carregades, rematen el concert amb les seves cançons més famoses com “Volveremos”, “Una lluna a l’aigua” o “Quan tot s’enlaira”. Entre aplaudiments i reclams, tornen a l’escenari, ara sí, per a la cirereta del pastís, l’última.

Amb ganes de no deixar-nos, i amb els sentiments a flor de pell, canten “Compta amb mi”. Ens acaronen, amb la veu, i tots els ulls de la plaça s’imanten a l’escenari, per veure finalitzar un dels millors i més esperats concerts del grup, amb estels damunt la pell.