Xarim Aresté

La curiositat de comprar l’entrada per un concert d’un grup, però no saber a on es farà. Rebre uns dies abans una direcció i presentar-te a un portal de Barcelona, del barri de Sarrià. Entrar i pujar escales fins arribar a un terrat i veure les grans vistes que ens brinda la ciutat. Amb aquesta intriga el cicle Terrats en cultura ens porta la cultura a espais públics no convencionals com són els terrats de les cases de la ciutat.

Aquest és el cinquè any que ofereixen aquesta proposta arriscada i diferent. Una edició que ens portava a veure Xarim Aresté. Ell sol amb l’acompanyament d’una guitarra acústica va oferir un repàs dels seus treballs. “Volia venir amb la guitarra elèctrica perquè últimament vaig amb ella, però he portat l’acústica per respecte als veïns. Amb l’elèctrica em torno molt locu”. Així es presentava al privilegiat públic que seia al seu voltant. En silenci i escoltant atentament les seves anècdotes sobre les cançons, les seves experiències i vivències vam poder gaudir d’un Xarim Aresté entregat, còmode amb el públic que gaudia de la música des de les alçades de la ciutat.

“Pensant en cercles”, “Lleons marins”, “A l'univers li sua” totes elles del seu anterior treball La rosada (Bankrobber, 2015) van servir per endinsar-se en el seu món i per descobrir l’univers d’algunes cançons. El mateix Xarim va dir que abans no explicava mai de què anava una cançó, que ho trobava molt pesat, però que amb el temps ha vist que a la gent li agrada i que ell s’ho acaba passant bé explicant anècdotes. Així apreníem curiositats de la medicina xina com ara que un mal de panxa ve del pensament circular o que el fetge malalt és per la ira mal canalitzada.

A més, també vam poder escoltar una nova cançó anomenada “Flor” que ens parlava sobre l’acceptació, sobre saber estimar. I la va dedicar al productor Fluren, que es trobava entre el públic del terrat i qui l’ha ajudat en la seva carrera musical.

Amb la posta de sol com a escenari de fons, vam poder escoltar cançons com ara “Diumenge revolució” del seu anterior projecte anomenat Very Pomelo o l’adaptació de “Vull viure d’aventures” de la mítica sèrie de dibuixos animats: Bola de drac. De cançons no en faltaven i “L’Allau” o “Fill de ministre” del seu primer disc “Lladregots” o temes com “Oh Helena” van servir per posar el punt i final a la vetllada.

Les propostes segueixen i no només amb música. Aquest divendres, al barri de La Pau, hi haurà dansa amb l’espectacle Bailar en hombre, i els propers caps de setmana la programació seguirà de la mà de Daniel Anglès i Marc Sambola, Pau de Nut o Clara Peya. Podeu trobar tota la programació aquí.