Manel Navarro
Davant meu, la cosina petita del Manel Navarro el saludava només aparèixer el noi a l’escenari. Prèviament, dos músics havien sortit a escena per començar a marcar el ritme de la nit amb caixa i guitarra. “Hola chiquitilla”, responia ell amb un somriure. Va ser la tònica de tota la nit, un cantant entregat –no només a la família– que no parava d’interactuar amb una soltesa sincera i extraordinària amb el seu públic. Si aquesta simpatia li neix, perfecte; i si l’ha de forçar una mica per tal de ser agraït amb els seus fans (que els té), perfecte també.
Durant tot el concert, que va començar amb bona part de la sala Bikini ensenyant unes pancartes –en una mida DIN-A4 que quedava una mica curta, tot s’ha de di–, Manel Navarro va anar intercalant cançons pròpies, algunes d’elles inèdites, com "Love it", "Hate it", i d’altres més contrastades, com "Candle"; amb versions de temes coneguts per tots com, per exemple, "Hero". D’aquesta manera va aconseguir una actuació amena i còmplice amb una audiència que va reconèixer l’entrega del sabadellenc.
També va demostrar una gran complicitat amb els seus companys, amb els quals es va abraçar més d’una vegada i fins i tot es va fer algun petó. Uns companys que van deixar sol en Manel durant algunes estones quan tocava cantar peces més íntimes.
Ben passat l’equador del concert, va aparèixer en escena un convidat, en Daniel Fernádez, exintegrant del grup Auryn. Si bé també va quedar clar que manté una gran amistat amb Navarro, val a dir que va realitzar un discurs poc –o gens– preparat, pesat i avorrit abans d’interpretar un tema, molt ben escollit per cert, del cantant Andrés Suárez, juntament amb el protagonista de la nit.
Una nit que va tenir moments molt divertits. Primer, l’eurovisiu va posar-se una diadema de flors que li van tirar a l’escenari; més endavant, va intentar fer volar un avió de paper que també va arribar volant als seus peus; i, cap al final, va saludar a la seva àvia amb un sorprès “Ai! Hola iaia!”. De tant en tant, sonava de fons un “quiero un hijo tuyo” i el cantant feia algun gest de sorpresa i reia. Quan rebia alguna floreta responia sempre, però de forma breu, com ha de ser, sense voler delectar-se massa.
Fos com fos, en Manel va demostrar que té tots els ingredients per triomfar. És jove, canta suficientment bé, compon els seus propis temes, els defensa amb cor, és simpàtic amb el públic i, a sobre, sembla un surfista hawaià.
Al final del concert, que va durar prop d’una hora i mitja, el vallesà va cantar una versió molt més lenta i tendre de "Do it for your lover", la cançó que va portar a Eurovisió. Navarro va remarcar que aquesta versió era molt més “seva” i els assistents a la sala Bikini la van encaixar amb devoció.
Pels lectors haters, que quedi ben clar que la Sala Bikini no va ser un corral la nit de dissabte.
