Quart Primera

Aquesta vegada van pujar molt més amunt del Quart Primera per oferir un concert, i és que el motiu bé s'ho valia. El grup liderat per Pere Jou posava punt i final a la gira del seu últim disc Neurones a la punta de l'iceberg (Satélite K, 2015).

Els seguidors, que no van faltar a la cita, pujaven les escales que els separaven del terrat després de fer temps a la galeria d'art Piramidón Centre d'Art Contemporani. Les vistes de Barcelona des d'allà dalt eren dignes de la tarda que viurien. Tot just començar, Pere Jou va deixar anar un titular que repetiria en més d'una ocasió: "La gira s'acaba i tinc ganes d'aparcar Quart Primera per seguir creant cançons". També va afirmar que aquella tarda estava més emocionat del compte. Una de les primeres cançons que van sonar va ser “El radar”. El cantant animava el públic a preguntar i a resoldre qualsevol dubte que tinguessin. Necessitava companyia a l'escenari i la banda formada pel Florenci Ferrer (piano), Santos Berrocal (bateria), Alex Vivero (guitarra) i Marc Sospedra (baix) s'hi va unir per fer més gran la festa. El llangardaix va sortir del llit i el públic va animar-se de seguida, tot entonant “Agafa'm la mà”. Va ser una de les cançons més celebrades i corejades pels seguidors més fidels.

Com per art de màgia a mesura que avançava el concert, els núvols s'anaven dissipant i el cel era cada cop més serè. Encara hi havia esperances de veure la posta de sol, tot i que la bellesa, musicalment parlant, tocava de peus a terra, portava guitarra i barba frondosa. El moment emotiu va arribar quan el Pere va reivindicar el “Dret a caure” i que deixem de fer veure que les coses no ens afecten. També va tenir temps per posar-se tendre i confessar que és un luxe tocar amb amics que li cauen bé i toquen igual de bé. El fet de poder comptar amb la banda va fer que les cançons milloressin en escreix. Jou va créixer i el públic ho va notar. Els núvols tornaven a ser amenaçadors, però no va arribar a ploure en cap moment. El cantant explicava que el tema del bis està una mica gastat i que això de marxar i que el públic (que cada vegada estava més animat) els reclami quan ja sap que tornaran, no ho faria. Quan s'acabi, s'acabarà, va afirmar i des del seu lloc va donar pas al bis. Abans, però, va agrair a tot l'equip de Coincidències i de Terrats en Cultura per organitzar el concert i va dedicar unes paraules molt emotives al públic: “Hi ha mil plans per fer en aquesta ciutat i vosaltres heu decidit venir aquí. Us hauríem de fer un passadís com si fóssiu els campions de lliga. Moltes gràcies per venir als concerts, consumir música i parlar de Quart Primera als vostres amics”. Deia un Pere Jou força emocionat. La part final del concert va sonar al ritme del “Doctor”, una de les cançons més conegudes del grup. Els assistents van posar la cirereta del pastís fent els cors de la tornada, el vincle que es va crear entre uns i altres va ser sincer.

Després de tornar a saludar i veure que ningú s'atrevia a preguntar, van abandonar l'escenari. A continuació van aparèixer dues noies de Coincidències i li van demanar si podia cantar la versió de “Bad Romance” de la Lady Gaga. Tot i que no s'ho esperava, va acabar acceptant. La nit va finalitzar a dalt de tot i la salutació posterior va ser l'última. Les lletres i música de Quart Primera, no saps molt bé com, però t'acaben atrapant i costa separar-se'n.