Zoo

Les temperatures van baixar en picat aquesta darrera setmana. El fred de dimecres al vespre, al Paral·lel, gelava els ossos als més desprevinguts. Qüestió de segons. Deu passes i, dràsticament, la temperatura era una altra: l’Apolo bullia.

Després d’una potent gira amb Tempestes venen del sud (Propaganda pel Fet!, 2014) i totes les entrades venudes per a la presentació de la nova, es respiraven les ganes de sentir un altre cop Zoo en concert. Homes Llúdriga es van encarregar de fer marxar el fred que duia tothom a sobre abans d’entrar a l’Apolo i caldejar l’ambient de la millor manera. 

A la introducció, “Raval”, “Ventiladors” i “Impresentables” eren els primers temes que inauguraven Raval (Propaganda pel fet!, 2017) i el que es palpava en l’ambient era sorprenent. Les noves cançons es camuflaven entre les antigues i viceversa. Tothom les cantava. Zoo va demostrar que els vells himnes de l’antic disc segueixen més vius i vigents que mai però que els nous no només estan a l’altura dels de “Tempestes del sud” sinó que també han aconseguit la seva Pole Position.

“Carrer de l’amargura”, “Vull” o “Estiu”, que són la banda sonora de molta gent, van haver de compartir protagonisme amb “Correfoc”, “Cap per avall” o “La mestra”, bases molt similars a les seves predecessores però amb reivindicacions noves. Cançons que, amb només un mes de vida, el públic ja ha fet seves.

Alguns dels temes absents de la nit van ser “Hivern” i el seguit d’“Escenes quotidianes”. Una supressió, la segona, molt encertada, ja que en concerts anteriors aquests temes minimitzaven els ànims del públic, tot fent que l’eufòria que aportaven altres temes més moguts es dispersés momentàniament. En la presentació del seu segon disc, en canvi, l’entrega del públic no va decaure en cap moment. Val a dir que el repertori tampoc no ho propiciava. A més, el que segur que no sobrava sobre l’escenari eren cançons per a configurar el repertori de la nit. Prova d’això és que un popurri d’”Imperfeccions”, “Aquesta vora”, “Crea” i “Faena” solucionava la impossibilitat d’encabir totes les cançons de la formació en un concert d’una hora i poc.

La munió de gent que s’esverava cançó rere cançó encara va embogir més amb la col·laboració de Mafalda a “Presoners” i quan, finalment, Zoo donava a l’ambient la cirereta dels seus concerts: l’esperada versió d’“Esbarzers”, dels seus compatriotes La Gossa Sorda.

Amb aquest himne culminava una nit farcida de cançons, energia i eufòria i s’escrivia la primera pàgina d’una gira a la qual, veient el concert de presentació, se li poden augurar els millors vaticinis.