Victòria Quingles

Fotografia: Pau Rierol

La Victòria és una cantant i compositora mallorquina. Una jove promesa de la música, només cal escoltar la seva veu i les seves cançons. Sí, és jove, però la seva passió ve de ben petita. Amb 6 anys, sempre escoltava música clàssica. Era ella la que demanava al seu pare que li'n posés. De fet, la Victòria Quingles ens explica “el meu pare va dir que això d’escoltar música clàssica de tan petita era estrany i que m’apuntava a tocar algun instrument. Va triar el piano”. Així van ser els seus inicis musicals: piano clàssic i classes de solfeig. La música l’apassionava, i als 15 anys es va adonar que li agradava molt cantar i va passar a la música moderna. “Així em podia acompanyar jo amb el piano. Vaig fer versions ens anglès i vaig fer molts concerts a Mallorca”, ens explica en una petita cafeteria del barri de la Sagrada Família, on viu des de fa uns anys. No va ser fins als 21 que es va dedicar a cantar en català, “vaig escoltar la Sílvia Pérez Cruz i vaig dir "Ostres! És que m’agrada molt!". Ja havia fet algunes col·laboracions cantant alguna cançó en català perquè m’ho havien demanat, però sempre preferia cantar en anglès. I al final, em va agradar i vaig començar així”. D’aquesta manera va passar de cantar les seves adaptacions en anglès al català, però encara li faltava un pas: compondre. Això no va ser fins fa un any. Es volia presentar a un concurs de Mallorca, però necessitava que les cançons fossin pròpies. “Per a mi això era un problema, mai ho havia fet i em costava molt. Al final, m’hi vaig posar i va sortir alguna cosa. Vaig veure que m’era fàcil i en un estiu vaig fer 11 cançons. Les lletres no són meves, són poemes o lletres d’amics meus”. Quan li preguntem perquè no escriu ella les seves pròpies cançons, ens respon “perquè encara no m’hi animo. Ja no dic mai no faré això perquè no ho sé. Escriure és una cosa que m’agrada molt, però no me'n veig capaç. Potser més endavant”.

De fet, la Victòria Quingles no tenia intenció de dedicar-se a la música i sempre ho havia fet com un hobby. “Quan vaig tenir l'opció de fer quelcom gros amb la música tenia 17 anys. Em van proposar fer la gira amb el Toni Cuenca i vaig dir que no, que volia estudiar i després ja veuria. No em va agradar la carrera i el tercer any ho vaig deixar. I he provat amb la música, el no ja el tinc, però de moment he fet un disc”.  Un disc que és bastant diferent a la majoria de treballs que hi ha actualment a Catalunya. “ Té a favor que és diferent, que no sona igual que la resta, però també és molt minoritari. No ho pots vendre comercialment, no serà la canción del verano, però és que no sé fer una altra cosa. No em vendré perquè, a mi, el que em surt és això” ens explica la cantant i compositora.

"Escriure és una cosa que m’agrada molt, però no me'n veig capaç. Potser més endavant"

Fotografia: Albert Alcántara

NOREDDUNA, EL PRIMER DISC DE VICTÒRIA QUINGLES

La mateixa Victòria ens comenta que “va ser súper ràpid, m’ha passat tan ràpid que encara no ho tinc assumit”. La cantant mallorquina va fer 11 cançons, un cop fetes va escriure a Carles Cases, músic i compositor, perquè li fes la producció. No el coneixia, però una amiga va animar-la a escriure-li perquè li fes els arranjaments de les cançons. La Victòria estava convençuda que li diria que no, o com li ha passat en altres casos, que ni tan sols contestaria, però no va ser així. En Carles va respondre, al juny en van parlar en detall, i al setembre ja estaven treballant en el seu primer treball. Van fer un disc amb corda, però la cantant ja ho volia així “és un estil que m’agrada”. La Victòria ens explica que “és estrany perquè el mateix Carles em va dir que, normalment, diu que no a tothom. Però no sé per què aquell dia va dir que sí. Jo tampoc crec que sigui perquè li agradés molt, crec que és perquè havia de ser així, li va entrar en gràcia. Era diferent, no eren unes cançonetes de cantautor i era un repte per a ell i no ho sé... la qüestió és que va dir que sí”.

En Carles Cases ha fet els arranjaments del disc, però també l’ha produït. “Va captar molt bé l’essència de la meva música. No va canviar la intenció, però hi ha una part que és molt seva perquè tots els arranjaments de corda són seus i s’assemblen al que sol fer. En aquest sentit hi ha molt d’ell al meu disc” explica la Victòria.

Per fer el disc van travessar fronteres i van marxar a Bulgària on el Carles Cases acostuma a treballar. El més curiós és que el disc el va gravar malalta, “quan estic nerviosa em baixen les defenses i em poso malalta. Estava fatal. Amb febre, otitis... En Carles em va dir que així no podia cantar perquè la meva veu era de nas, però li vaig dir que no es preocupés. I sí, vaig cantar. Tu em veies i deies impossible, però sí! No està retocat ni res. Va ser un miracle!”

UN VERKAMI PER COMENÇAR EL SEU PROJECTE

“Està clar que les discogràfiques ja no aposten. El disc te l’has de pagar tu. Si ho pots fer, bé, si no, has de recórrer a plataformes com aquestes” diu la Victòria Quingles, que va engegar un Verkami per pagar part del seu primer treball. “De fet, el Verkami només n'ha cobert una petita part. Aquest disc té un cost molt elevat perquè hi ha corda, 21 músics, col·laboracions individuals d’altres músics... era molt car i els meus pares en van voler assumir el pressupost. Per al meu pare aquesta és la il·lusió de la seva vida i va dir que no podia perdre l’oportunitat perquè el Carles Cases no hi tornaria a ser en un altre moment. Em va dir que aquest disc era una inversió”. Amb el Verkami va aconseguir 3.500 €, que van servir per poder pagar, sobretot, el concert de presentació. Però “el disc, bàsicament l’han pagat els meus pares” diu molt agraïda la mallorquina Victòria Quingles.