Pau Vallvé

El millor de marxar és tornar

Ell mateix ho diu en el seu darrer treball: "El millor de marxar és tornar". Amb molt d'abisme i en un dia a cavall entre el fred de l'hivern i la claror de la primavera, Pau Vallvé ha tornat. Si més no en banda, a l'Apolo de Barcelona i dins del marc del Curtcircuit. És un d'aquells concerts marcats al calendari de la cuina. On val la pena escapar-te de classe i observar a través del visor. O sense càmera. Com tots els seguidors bons que també hi eren. També algun angloparlant portat a descobrir una proposta a la catalana. En definitiva, amb l'objectiu comú de gaudir d'un recorregut per la introspecció del cantautor a través de cançons de diversos discos. L'ambient intimista i les llums acompanyen la música d'aquest vespre de dijous que acaba amb les ganes de poder parar el temps i gaudir de més nits així.

"Jo faig música perquè ho necessito, no per guanyar diners"

Eren les 21:15 i Vallvé i la seva banda encara no havien sortit. El públic estava neguitós, tenien ganes de veure el nou treball de l'artista. Un fum que sortia pel lateral dret de l'escenari, indicava el començament del concert. Vallvé i la seva banda, van sortir a escena acompanyats d'una gran aclamació d'aplaudiments. El cantant no va trigar ni un segon en agafar el micròfon i elogiar el públic. Va dir que no només faria els temes del nou àlbum, que en faria d'antics. El concert va ser un èxit, el públic va quedar satisfet del nou treball de l'artista, un àlbum que consta de dos discs amb deu cançons cada un. Un Apolo amb ple de hipsters aclamant en cada moment una cançó més en cada un moment. Vallvé va omplir tota la sala dient en tot moment, que per ell, aquest nou àlbum ha sigut un treball personal.