Macedònia

És diumenge 5 de febrer de 2017 i a l’entrada de la sala Razzmatazz hi ha una cua llarguíssima, d’aquelles que només es veuen en les grans ocasions. Però el d’avui no serà un concert de rock habitual. Són les dotze del migdia i la cua està formada per nens i nenes de sis a dotze anys i pels pares i mares que els acompanyen. Avui és el concert de relleu de la quarta a la cinquena generació de fruites de Macedònia. L’últim en què la Paula (Maduixa), la Irene (Kiwi), la Carlota (Pinya), la Maria (Llimona) i la Sara (Mandarina) sortiran a l’escenari a cantar les cançons que han estat interpretant durant cinc anys i el primer en què la Mar (Maduixa), la Noa (Kiwi), l’Anna (Pinya), la Gina (Llimona) i la Lota (Mandarina) agafaran el relleu del grup.

L’ambient a dins la sala és impressionant. Nens corrent per la sala, pares amb els seus fills a coll i nois que fa poc que han deixat enrere la infantesa i que han vingut a acomiadar-se de la generació de Macedònia que va créixer amb ells. Minuts abans de l’inici del concert el públic coreja el nom de Macedònia una vegada darrere l'altra.

El concert comença puntualment amb els músics sortint a l’escenari. Són el Dani (Poma), el Jaume (Maracujà), el Ferran (Mango), el Pep (Cacau) i l’Ignasi (Plàtan), que ja no són tan joves com quan van començar, però encara conserven la mateixa energia. La música comença a sonar i les cinc fruites grans surten juntes cantant “Bombolles”, una cançó de la tercera generació de fruites que les de la quarta havien cantat en el relleu anterior. Impacta la combinació de cinc veus molt diferents en una sola cançó. A continuació, comença un popurri de les cançons del primer disc de la quarta generació, Desperta (Discmedi, 2012).

A partir d’aquí, comencen a intercalar cançons senceres del segon i el tercer disc de la quarta generació, Flors (Discmedi, 2013) i El món és per als valents (Discmedi, 2015). És en aquests temes on les fruites grans treuen tot el seu potencial, són cançons més complicades de cantar i les coreografies estan molt treballades. Els nens, i fins i tot alguns pares, estan completament entregats cantant unes cançons que fa temps que se saben de memòria.

Tot seguit, surten les fruites grans i entren les fruites petites. Només canten dues cançons del que serà el proper disc de la banda, però en tenen prou per deixar tot el públic bocabadat amb el domini que tenen sobre l’escenari tot i la seva curta edat. Les coreografies són més senzilles i les veus encara s’han de treballar, però és evident que d’aquí a uns anys arribaran a ser tan bones cantants com les fruites veteranes.

Arriba el final del concert i comença una pluja de moments molt emotius. Les fruites grans tornen a entrar a l’escenari i les fruites petites els canten la cançó “Gràcies”. Les veteranes canten la cançó “Fem un pacte” i entre petons i abraçades cedeixen el seu micròfon a les nouvingudes com a símbol de canvi. S’acaba el concert mentre sona “El petit príncep” i tots els components del grup canten, ballen, ploren i riuen dalt de l’escenari.

Finalment, cau el teló. Final d’etapa. Però tot plegat té més regust d’un a reveure que d’un adéu. Perquè quan la sala es comença a buidar, un conjunt de nois i noies de diverses edats esperen que el grup surti mentre signen autògrafs i es fan fotografies amb els nens i les nenes que se’ls acosten. Són les generacions anteriors de Macedònia, que no s’han volgut perdre el concert. No tots els exmembres hi han pogut assistir. Però des d’allà on siguin, la Marina, la Georgina, la Nina, l’Amanda, la Mariona, la Laura, l’Alba, l’Èlia, la Clàudia, l’Aida, la Berta, la Laia, l’Enric, el Pau, l’Eddy, el Ferran, el Gerard i el Guillem han vist i han sentit amb un somriure als llavis que Macedònia continua fent cantar, ballar i pensar als nens i les nenes d’arreu del país.