Recomanacions de l’equip

El segón disc d'estudi de cratOR, Cendres d'un món perfecte (Autoeditat, 2014) és un regal a mig camí entre l'indie i el rock, ben bé com si Deltebre volgués acollir les dues ribes d'un riu energètic carregat de melodies curosament reverberades. Amb sons que ens acosten a Coldplay, a Muse i Choir of Young Believers. Un disc que va comptar amb l'ajuda a la producció d'en Pep Sala amb qui van finalment  van fer una gira "...recordant Sau". Si us quedeu amb ganes de més un cop escoltat aquest disc, com jo, per sort encara en tenim dos més per escoltar: "Males llengües" i "Zero".

Tot i que la seva música encara no ha arribat amb força als escenaris del principat, el grup valencià ja ha destacat en festivals com el Marea Rock, el Feslloch o el Festivern, on van participar aquesta mateixa setmana. Amb Voraviu (Autoeditat, 2016), el seu segon disc, el grup nascut a Alcoià ha aconseguit fer un pas endavant i créixer en el panorama valencià amb un estil que barreja tocs de rock, ska i reggae.

Aquesta setmana us recomano Lád Cúig, un troballa. N'havia sentit a parlar -de fet, van ser una de les primeres descobertes de la revista- però no m'havia parat a escoltar-los i he de confessar que va ser un gran error. Són boníssims! Poemes de destrucció (Autoeditat, 2016) és el segon àlbum de la banda. Un disc de tendència punk i esperit celta, potent i punyent, de temàtiques socials i de taverna. Les col·laboració d'Ebri Knight, KOP, Desakato i El Pony Pisador són la cirereta final d'un molt bon disc que estic desitjant senitr en directe. Així que no dubteu i escolteu-los, valen realment la pena!

L’any 2006, després de la dissolució de Brams, Francesc Ribera, ‘Titot’, es va endinsar en una nova aventura musical, Aramateix. El resultat va ser un grup que combinava l’energia i la reivindicació de Brams amb les sonoritats properes a la cobla que li donava la secció de vents. Inexplicablement, el grup no va tenir èxit –tot té la seva part positiva, això va permetre el retorn de Brams-, però va deixar pel record un segon disc sublim com ho és 300 anys (Música Global, 2008). Personalment, un dels millors discos mai editats a Catalunya.