Jordi Montañez

L'Elionor, amb 14 anys i 3 hores va agafar un vaixell. Un vaixell estrany. Pocs vaixells surten de darrera de plaça Sant Jaume i et porten a recórrer tota una vida. Un vaixell ple de lletres i cançons, acompanyat d'un ambient ple de tendresa, ple de detalls i amb uns fars que és van anar encenent al llarg del camí.

Paraula a paraula, Elionor, veterinària d'alienígenes, va anar escrivint el seu diccionari, amb l'ajuda de John Berger i recitada per un jove de la perifèria de Barcelona i acompanyada per dos armes de sis cordes per combatre el neoliberalisme i els règims que obliguen a exiliar als pobles. Una vida però de final obert, que cada un s'emporta a casa i l'acaba ell mateix. Un final obert que el protagonista de la nit, Jordi Montañez, va cloure el seu final amb una cançó d'inici d'una nova etapa camí del seu quart treball.

Tot això sense sortir d'un Harlem Jazz Club ple de gent amb moltes ganes d'escoltar aquest nou espectacle que Montañez i Pau Romero van preparar per repassar la trajectòria d'aquest cantautor proper i agraït als seus.

La història d'Elionor, el poema de Miquel Martí i Pol que en Jordi recita a cada concert, va servir de fil conductor d'un espectacle que va anar més enllà del concert. Ja per començar, ni parlar ni cantar: recitar una història que va començar a descol·locar a la gent però que va acabar enganxant a tothom.

Els nervis de l'inici van passar en confiança un cop agafada la guitarra, el cantautor ja no estava despullat davant de la gent i ja podia respirar tranquil. Les llums de les espelmes anaven encenent-se i els nervis apagant-se. La música fluïa i el públic gaudia.

El públic va omplir la sala. Un públic ple de cares conegudes pel Jordi i cares noves que van viureu amb la mateixa intesitat. Cançó darrera cançó els decibels dels aplaudiments pujaven. Abans del bis el públic no va fallar i en Jordi, clavell en mà i amb el puny ben tancat cantant a capella “Grândola, Vila Morena”. Una cançó més i acabem amb l'esperança, de viure lliures i en pau.

Per cert Jordi, l'espelma l'hagués encès amb la primera i ho hagués fet cançó darrere cançó.