Sabem escoltar la música?
Sabeu què és la freqüència dels sons? El que fa que un so sigui més agut o més greu. Sabeu que les persones (com a màxim) escoltem els sons compresos entre 20 i 20.000Hz? Sabeu que els instruments es reparteixen al llarg d'aquestes freqüències?
I per que us dic això? Fàcil, per fer salut i per poder gaudir al màxim de la música.
L'oïda és un dels cinc sentits que tenim, el que ens permet escoltar la música i fer la vida millor. Sovint nosaltres mateixos no la cuidem i fins i tot, maltractem aquest sentit. Els auriculars de botó i un volum molt alt i durant molta estona ens el malmeten.
Quan perdem oïda, no la perdem per igual a totes les freqüències, sinó que perdem més en certes freqüències que en altres, cosa que fa que escoltem els sons, la música diferent.
Ningú vol això, veritat? Tothom vol escoltar la música com és, no? Si ens passés, intentaríem revertir la situació, crec jo vaja.
Doncs aquí va la meva pregunta: com pot ser que si volem escoltar la música tal com és, sovint preferim escoltar-la amb reproductors que no la reprodueixen tal i com és ja que no podem reproduir tot l'espectre de freqüències?
D'aquí podríem diferenciar dos maneres d'escoltar la música; l'escolta social i l'escolta cultural. De fet és un tema recorrent en els meus articles, la música com a cultura i oci.
Puc entendre que en l'escolta social és premiï la comoditat abans de la qualitat, ja que la música passa a segon pla i no té un paper protagonista, però crec realment que ens cal gaudir més de l'escolta cultural, de posar-se a escoltar música tal i com feien els nostres avis i àvies, amb un bon tocadiscos i altaveu HI-FI o uns auriculars que valen molt més que el reproductor.
Potser ens cal fer més com fem els llibres, no només servir-los pels trajectes al metro, sinó que també en moments de tranquil·litat a casa.
Gaudim-la com es mereix.
Unitat per una causa major
Per Pau PlanasNo és fàcil veure el sector de la música unit per una mateixa causa. De fet, normalment és difícil veure'l unit, fins i tot, per la seva pròpia causa. Però, de vegades, una causa major ens demostra que, quan s'hi ha de ser, el sector musical hi és. I el concert per als refugiats d'aquest dissabte n'és el millor exemple.
El món de la música s'ha unit com feia anys que no ho feia i ha abraçat la unitat en la seva dimensió més àmplia. No és habitual veure, en un mateix cartell, des de Manolo García o Antonio Orozco fins a Txarango o Sopa de Cabra, passant per Joan Manuel Serrat, Paco Ibáñez, Lluís Llach o Los Chichos. I, tot això, per un concert benèfic i organitzat en un temps record.
Una vegada més, una iniciativa sorgida dels moviments populars torna avançar a governs i administracions i, una vegada més, el món de la cultura torna a abanderar la lluita.
