Estopa
Un any després de presentar-hi Rumba a lo desconocido (Sony Music, 2015), Estopa tornaven a un Sant Jordi que, de desconegut, en té ben poc. Era la vuitena vegada que els germans Muñoz trepitjaven el pavelló barceloní, convertit ja en el seu fortí habitual -"Nuestro campo", com ells mateixos el van descriure-. El guió divergia poc del que van seguir fa tot just uns mesos, però els permetia prendre's algunes llicències. Catapultada directament de l'espai, apareixia enmig de l'escenari la rentadora de la qual, durant tota la gira, apareixen els dos cantants. En aquesta ocasió, però, en sortien dos astronautes que, en treure's l'escafandre, resultaven ser dos goril·les. Immediatament apareixien per darrere l'escenari els germans Muñoz i feien embogir el públic amb "Cacho a cacho".
El grup hi posava energia i el públic responia entregat, tot i un so en alguns moments eixordador i poc nítid que millorava considerablement en els compassos més íntims del concert, però que justejava en els trams més rockers. "Pastillas para dormir", convertida en el gran hit de l'últim treball, ens introduïa al nou disc, però ben aviat decidien tornar als clàssics. "Como ven, vamos a hacer canciones de todos los discos" assegurava David Muñoz després d'interpretar una celebradíssima "Tu calorro".
Estopa es movien entre l'eufòria desbordada i la intimitat més absoluta. Després d'una celebrada "Gafas de rosa", els dos germans quedaven sols a l'escenari i, asseguts en un tamboret, decidien saltar-se el guió per homenatjar Joan Manuel Serrat -"un maestro universal"- amb "Me'n vaig a peu". Era el moment de recuperar l'essència del grup amb temes com "Mi primera cana", "Vuelvo a las andadas" o una "Luna lunera" que David Muñoz hi incloïa d'imprevist a petició d'una jove fan.
Ja amb tota la banda, tornaven a pujar les revolucions. Exprimien els primers discos i afegien contundència en un concert que s'encaminava cap al rock més enèrgic que explotava amb temes com "Estopa", "Ké passa?" o "Pastillas del freno". I tornaven al primer disc. "Poquito a poco", "Por la raja de tu falda"... No dubtaven a tirar de hits per mantenir connectat un públic fidel que, una vegada més, havia omplert el recinte per acomiadar com tocava els de Cornellà. "Joder, Barna, como molais!" no podia evitar exclamar el gran dels Muñoz ja en els bisos. "Estopa se acaba durante un tiempo" recordava poc després. I és que aquella era una nit de comiat. Una nit que permetia recuperar peces que havien quedat fora del concert de fa uns mesos, com "Paseo" i que acabava amb "Como Camarón" i un públic embogit que ja espera amb ganes el seu retorn.
