Gertrudis

La primavera de 2015, Gertrudis van decidir tornar als escenaris, després d'un període d'aturada, per celebrar els seus 15 anys de vida amb un disc recopilatori. Ara s'han animat a consumar aquest retorn amb la publicació d''Ara volo alt' (Promo Arts Records, 2016), un nou àlbum de temes propis que arriba cinc anys després de 'Tripolar' (Música Global, 2011), la seva última referència. Rebem els de la Garriga a l'Alpha Espai de Barcelona.

Què us va animar a tornar a entrar a l'estudi?

Xavi Ciurans: El primer de tot, les ganes que un té de gravar sempre són immenses i amb Gertrudis sempre s'ha volgut crear. Sempre s'ha volgut no tocar de peus a terra, per això aquest concepte d'Ara volo alt. A més, havíem fet 15 anys i vam celebrar-ho amb 15 concerts que han acabat sent 25. El públic existia i demanava que Gertrudis li donés quelcom més i el millor regal era fer cançons inèdites com hem fet amb aquest disc.

En el moment de tornar, us va fer por que el públic hagués desaparegut?

Edu Acedo: Una cosa és que tinguis ganes de tornar i l'altre que la gent vulgui que tornis, però la resposta va ser molt positiva.

Xavi Freire: Amb el 15 volíem veure què passava. Al final era una mica covard. Vam fer això perquè teníem moltes ganes de tocar, però ens van avisar que fèiem 15 anys i vam decidir, ja que volíem tornar, de fer una festa. Vam decidir fer un recopilatori amb les cançons que a la gent li agraden més i, a partir d'aquí, ja ho veuríem. Al segon bolo, però, ja vam veure que després d'això vindria un altre disc.

Tot aquest procés d'aturada i la celebració d'aquests 15 anys han influït molt en aquest Ara volo alt?

XC: Fer un disc en aquest temps de parada dóna, almenys, la tranquil·litat mental d'estar convençut del que estàs presentant i de volar alt des del punt de vista creatiu. Això ajuda a tenir una seguretat sincera del que estàs entregant a la gent. Aquesta aturada ens ha servit molt per rumiar què volíem de Gertrudis, què vol la gent, què demana i entregar això, aquest regal en forma de cançons amb què la gent també pugui aixecar el vol i mirar-se els problemes des de dalt.

L'explosió del mestissatge, fa que sigui el millor moment per a Gertrudis?

XC: Les modes són una cosa que sempre hem criticat. Les modes són caduques per si mateixes. Quan es va posar tant de moda la rumba, ja ens feia una mica de por que hi hagués un puf i que caigués. Però gràcies a la gent que la toca i gràcies a la gent que la fomenta, no cau. El mestissatge igualment crec que forma part del mateix, d'aquests grups que volem intentar fer ballar. Crec que som els grups que estem fent que la gent s'ho passi bé pel que fa a èxtasi col·lectiu, que tothom pugui estar en una festa major i que realment la senti i la visqui. Aquests grups crec que som necessaris perquè la rutina cada dia ofega una mica més. Nosaltres crec que som la càpsula aquella que et dóna les vitamines suficients per pensar que un altre món és possible.

"Aquests grups que intentem fer ballar crec que som necessaris perquè la rutina cada dia ofega una mica més. Som la càpsula que et dóna les vitamines suficients per pensar que un altre món és possible"

En aquest disc hi ha menys rumba...

EA: Aquest disc és molt sincer. Hi ha arrels del primer disc, on teníem com a referència Mano Negra, Dusminguet, La Plateria... i estàvem condicionats a fer coses per l'estil. En aquest crec que hi ha trets estilístics musicals d'aquell primer disc, que hem tornat a recuperar una mica.

Hi havia, però, la idea d'escapar-vos una mica de l'etiqueta de la rumba?

XF: No, perquè l'etiqueta de rumba catalana ens la vam autoetiquetar. Va ser una cosa que vam descobrir sense voler i sí que, sobretot en el tercer disc, vam incorporar en molts temes, tot i que ja veníem de fer moltes rumbes també en el segon. Sempre l'hem fet servir, però, com a eina per fer les cançons. En moltes cançons que toquem avui en dia i que poden sonar més a reggae o a un estil més caribeny, hi segueix havent la guitarra fent un ventilador o unes contres que semblen un ventilador trencat. No hem volgut treure l'etiqueta de rumba catalana, perquè en el fons ens agrada molt la rumba catalana, però sí que és cert que l'evolució del grup et porta sempre a provar coses noves i, al final, hi ha una barreja d'estils on, si hi vols trobar rumbes, n'hi trobaràs, però sí que és cert que potser no és el màxim comú dins el disc.

A Tripolar havíeu experimentat els sons electrònics, però aquí no heu seguit aquesta línia. Va ser només una prova d'aquell moment?

XF: Sí, en aquell moment teníem ganes de fer allò i provar de produir les cançons des d'un altre punt de vista. De fet, hi ha quatre o cinc cançons d'aquell disc que no podem treure del repertori perquè la gent les demana. Sí que és cert que, pel que fa a producció, però, igual que en el tercer disc vam voler-ho fer tot molt casolà, en aquest vam voler aprofitar per conèixer i, sense cap por, provar tot el que ens agrada i ens satisfà.

En aquest disc dieu que heu volgut cuidar més les lletres. Com és que heu volgut donar més importància al contingut?

XC: L'altre dia explicava que potser abans investigàvem molt més l'autenticitat d'un estil i anaves més a buscar sons i no tant contingut, però de fet és una mentida com una casa de pagès. De vegades dient una frase tan senzilla com 'Hey Joe' estàs dient molt més que amb una tornada molt llarga que pugui tenir ara alguna cançó. També sembla que quan explico que les cançons tenen un contingut perquè ens importa que hi hagi una identificació per part de la gent amb aquestes lletres, sembla que obviï que també hem tingut en compte la sonoritat. I és al contrari. Jo crec que el bagatge de Gertrudis és prou ampli per poder jugar amb un ventall d'estils molt ample. Amb "Aire", per exemple, vaig preguntar pel grup de whatsapp de quin estil era, perquè ens ho preguntaven constantment, i ningú sabia dir-ho. Per sort, ja no passa allò de dir 'va, anem a fer un reggae caribeny'. Deixa estar l'estil! Fem la música que fem acompanyada d'aquestes lletres i potser estem creant alguna cosa nova. Potser estem davant d'un nou estil, potser "Aire" és un precedent de quelcom. Estem molt tranquils i molt contents perquè podem anar tastant de diferents llocs i els anem ajuntant sense prejudicis, que abans estàvem més pendents de ritmes ja prefabricats.

En aquest disc, a més, entreu a parlar de temes més polítics. És una temàtica que us costa d'abordar?

XC: El que sí que ens passa és que tenim un respecte molt gran cap al que surt de la música i parla de la política. Evidentment, no s'entén la música sense la política i si nosaltres ens vam posar a fer música era per un tema de rebel·lia i perquè, com a nois de 13 a 14 anys, la música era un espai on hi havia una rebel·lió contra tot allò que passava a la societat que ens donava una amplitud creativa. A partir d'aquí, ara nosaltres expliquem coses polítiques perquè necessitem generar aquesta il·lusió de dir que ens en sortirem i d'intentar dir que passen coses amb les quals no estem del tot d'acord. Hi ha un moment en què no pots obviar tot el que està passant al teu voltant i et sents identificat amb moltes situacions perverses que atempten contra drets bastant bàsics i que creiem que era necessari intentar explicar quelcom. Si no ho havíem fet abans era perquè no ens volíem guanyar les garrofes parlant de temes explícitament polítics. Ens era molt més sincer anar a tocar per causes, que no pas parlar de causes per convertir-les en bandera del grup. Ara ens venia molt de gust dir el que pensem sobre moltes coses que passen al nostre voltant i crec que tampoc hem sigut pamfletaris ni hem caigut en la demagògia, que de vegades no ho fèiem per aquest motiu. Però vaja, la política sempre ha existit en Gertrudis perquè en molts concerts, aprofitant el poder que et dóna el micròfon, hem denunciat les injustícies que estaven passant. Mai hem callat, però sí que les cançons han anat per la bogeria i fèiem política a través de la festa.

"No hem volgut treure l'etiqueta de rumba catalana, però és cert que l'evolució del grup et porta sempre a provar coses noves i, al final, hi ha una barreja d'estils on, si hi vols trobar rumbes, n'hi trobaràs, però potser no és el màxim comú dins el disc"