Pirat's Sound Sistema i VaDeBo
Dissabte nit plé d’eufòria a Sants. No gaire lluny dels carrers farcits de decoracions, s’alçava un escenari a punt de fer trontollar la plaça, plena de gom a gom. Quan VaDebo van aparèixer en escena van esfumar-se els espais entre el públic, i el silenci, substituït per crits i aplaudiments expectants. Salutacions en un català amb reregust a terres valencianes donaven pas a la primera cançó, “Ens queda el somriure”. Tothom s’animava i ballava aprofitant l’últim dia de festa fins al darrer concert, al límit.
Desinhibits i amb confiança, tant el públic com els mateixos artistes, entonaven himnes reivindicatius, apel·lant a la llibertat ciutadana i la solidaritat amb grans traces de protesta, tant al·lèrgiques per als governs. La gentada els acompanyava per un passeig entre el seu disc de Travesses (Autoeditat, 2015) i el recent nascut Actitud (Maldito Records, 2016), que ja començava a fer-se notar.
La seva música implacable d’estil entre ska, reggae, hip hop i punk-rock, versàtil, ha sigut capaç de relacionar una cançó d’amor, com és “Ningú com tu”, amb un desnonament. Amb històries amagades en les lletres, s’anava acostant el final de la primera actuació. Va arrencar “Viure”, ara sí, l’última, i van despedir-se fins la pròxima.
Mitja part i oportunitat perfecta per acostar-se a la barra a demanar una cervesa, que semblava ser l’acompanyant perfecte per l’ocassió. L’ambient hippie es barrejava amb el moviment de denúncia, on les arracades a les orelles i rastes eren la moda més popular del concert.
Per fí se sentia el “bona nit família!”. Fou el tret de sortida al grup més esperat, Pirat’s Sound Sistema. Els dos cantants, Soto i Pep, un vestit de blanc i l’altre de negre, es complementaven a la perfecció com l’idíl·lic ying-yang en cada un dels temes, mentre els assistents es deixaven sorprendre amb el característic so entre reggae i dance hall amb pinzallades de rap perfectament incorporades. Un ritme innovador que tot i fer anys que esta al mercat musical sembla que mai es queda fora del cercle d’actualitat jove.
Cançó rere cançó, s’anaven endinsant en la matinada, on el fred no tenia cabuda entre els clams i suggerències per als següents temes, que anaven variant des de “Bombes”, on van fer participar al públic, fins a ”T’enyoro”, una cançó antiga i romàntica que van desafiar a cantar. Semblava que tot i recent arribats del Bioritme no estesin gens cansats. Sense ànims de parar però, tocaven la última cançó “Foc” que semblava que tothom hagués assajat.
Les últimes melodies feien pessigolles, les mans s’alçaven, la gent aplaudia, fidels fins a l’últim vers, les cares s’alçaven i miraven al cel, ple de banderoles coloraina que tremolaven al só de tots els cants que s’allargaven, quedant-se amb ganes de més.
