No us ha passat mai de descobrir un grup collonut que, inexplicablement, sembla que ningú més hagi arribat a conèixer? Doncs una cosa així em passa a mi amb Senyors Tranquil, una banda sorprenentment oblidada que, fa uns anys, ens van obsequiar amb Gratacels (Música Global, 2012). Una proposta intimista, amb poc més que guitarra i veu. Dos músics que teixien unes cançons pausades però que, sense aixecar la veu en cap moment, deien moltes coses. Perquè no cal cridar per explicar que, amb una excavadora, enderrocaran l'hotel Vela.