Bioritme Festival

"- Hola, que tindríeu alguna piqueta per deixar-me?"

"- Esclar! Si necessites ajuda amb la tenda digues-nos-ho."

Motxilles carregades, bosses plenes, esplanades de gespa i sorra farcint-se dels colors de les tendes, i les primeres converses comencen a les esplanades que voregen el pantà de Sau, en el terme municipal de Vilanova de Sau. El sol brilla amb intensitat però sense massa calor, i després d’un caminet amb molt pes a sobre, ens anem instal·lant sense saber que els qui planten la tenda al nostre costat, segurament acabaran essent part de tanta màgia.

Els del Festival BioRitme van forts: enguany s’atreveixen a acollir més del doble de persones que l’any passat. Som 4.000 els afortunats, ja que amb el cartell de Sold Out penjat dos dies abans de l’inici de la festa, sabem que formar-ne part és una sort.

El dijous a la tarda, Sense Sal tenen l’honor de tocar els primers compassos d’aquesta edició del festival, i els aprofiten per començar a dibuixar les tonalitats de les quals s’impregnarà l’ambient d’aquests quatre dies enmig de la natura. Comença l’alegria, l’energia i el bon rotllo en un dels quatre escenaris. La festa al BioRitme és contínua: podem triar entre quatre escenaris amb programacions ben variades, però les opcions de passar-ho bé i d’explorar són infinites. Banys al pantà de Sau, a la piscina, a les dutxes d’aigua freda, descobertes de circ, sortides en canoa, tasts de menjars ecològics, estones de pausa, xerrades-col·loqui i mil possibilitats més per fer d’aquests uns quatre dies únics.

La primera nit és potent, ja que Buhos, Auxili i Aspencat encenen la festa que seguirà durant quatre nits seguides. Tots tres omplen l’escenari principal, i aprofiten per explicar-nos entre cançons, que l’essència del festival és especial i que ells també volen formar part d’aquesta llavor de canvi. Això sí, després de les bandes cada nit tenim destacats DJs per ballar sense parar.

Però al Bio hi ha molt més que festa, i les xerrades-col·loqui de l’espai Consciencia’t fan bategar el cor d’esperança. Paraules sobre persones refugiades, feminisme i alimentació conscient ens sacsegen quan tenim davant expertes que ens generen debat, i que ens fan replantejar-nos allò que tenim tan après i que potser ens cal re-aprendre. I l’organització del festival n’és conscient. Per això és força acurada amb els detalls: punts de reciclatge, comerç local, productes només ecològics i zero rastre de multinacionals i empreses buides de valors.

És clar que no tot és perfecte, i malgrat tenir un ideari molt conscient, alguns detalls es poden haver escapat. Un d’ells, força comentat, és la presència de dones músiques en els escenaris. Malgrat tenir una programació tan diversa, ens hem vist poc en els espais d’artistes. A més, quan ens hi hem vist ha quedat clara la potència amb què hi som. Roba Estesa, Mafalda i Els Catarres han estat dels grups que més ens han fet vibrar i que ens han deixat amb massa ganes que totes siguem representades en els diferents espais d’oci.

La veritat és que el BioRitme té una màgia especial, i tinc la impressió que molts dels qui l’hem viscut hem tingut aquesta sensació reiteradament. L’entorn t’embolcalla, no només per la seva bellesa i aire pur, sinó pel que es crea en aquests dies: respecte i somriures entre totes, com si fóssim una gran família, com si sabéssim que compartim valors, i que majoritàriament gaudim d’un lleure reivindicatiu i transformador.

Potser part d’aquesta màgia és fruït d’aquests factors, però el cert és que en aquests quatre dies s’ha generat un espai en què tot allò que regna en el ritme frenètic del dia a dia en societat sembla ha passat a un segon terme, si no és que ha desaparegut. Ens hem allunyat de les anomenades comoditats, del sempre present mòbil a les mans, de les exclusions i del consum pel consum i hem assaborit tot el que hi ha més enllà de les pantalles i el ciment: l’amor, molt d’amor en totes les seves accepcions. L’amor per la natura, pels amics, per la música, per les idees noves, per les i els amants, per les converses amb desconegudes que esdevenen moments únics, pels somriures de felicitat, per la felicitat de sentir-te lliure.