Orquestra Plateria

Aniversari en to de rumba

Beñat Irastorza

Aquest any el Festival Grec de Barcelona compleix quaranta anys i és inaugurat per un grup encara més longeu, l'Orquestra Plateria. Per l'estat de la plaça Margarida Xirgú sembla mentida que l'orquestra tenia caràcter temporal quan es va crear: avui, quaranta-dos anys després del seu inici, omple la plaça amb centenars de fidels.

Encara que hi hagi gent de totes les edats, l'expectació és major entre el públic que ronda la cinquantena. Alguns d'ells són entrevistats pels mitjans que han vingut a cobrir l'esdeveniment, d’altres es treuen selfies furtives amb l'escenari de fons.

Tot i que no necessitin d'introducció, el periodista i humorista Manel Fuentes surt a l'escenari a presentar-los imitant a l'enyorat Carles Flavià. Els músics comencen a tocar i quan l'icònic Manel Joseph surt a l'escenari tothom ho rep amb aplaudiments. Ens adverteix que venen a tocar “cançons que ja eren velles quan les van estrenar” i, dedicant la nit a Flavià, donen inici a un concert que compleix la seva promesa.

Efectivament, van cantant clàssics un darrere l'altre, des de "Pedro Navaja" fins a "L’home dibuixat". Algunes les canta el Manel Joseph, d’altres l’Eva Gomariz i sempre van acompanyats de la veu de fons del públic. El mateix ocorre amb el ball: convidats de l'escola Bailongu ballen sobre l'escenari en algunes de les cançons, però el mambo i el txa-txa-txa es noten sobretot entre el públic, que no s'avergonyeix de mostrar el seu afecte per la banda.

Després d'una dotzena de cançons descansen i Ada Colau dóna inici al Grec amb un pregó que reivindica “la cultura lliure i plural”. Se celebra l'aniversari del festival amb uns focs artificials acompanyats d'un "Firework" de Katy Perry—que aquesta nit sona una mica fora de lloc—i en acabar l'orquestra és rebuda en l'escenari entre aplaudiments una altra vegada.

Segueixen cantant clàssics—totes les seves cançons ho semblen—i van portant a l'escenari convidats especials com Jordi Batiste, els músics de Derrumband i Joan Manuel Serrat.

Després de dues hores d'eufòria, el concert acaba. En algun punt ho ha de fer, perquè ni tan sols tota la nit donaria cabuda a tots els èxits que han collit durant aquests més de quaranta anys. I tristos però satisfets, el públic els acomiada entre aplaudiments. Aplaudiments que més que acomiadar a l'orquestra sembla prometre'ls que també els esperen en la propera.