Un Tal Pere
Mentre faig camí cap al Bau Haus pel Parc de Vallparadís, la gran taca verda que té Terassa, la música d’Un Tal Pere i companyia pinta poc a poc aquests arbres florits i m’acarona les orelles. Un so alegre, desenfadat: el so d’un amic que agafa la guitarra i, somrient, canta una cançó a la ciutat sencera. Quan arribo a la terrasseta del bar m’adono que realment no hi ha més que això: taules, cadires, espelmes, arbres, un petit escenari, quatre músics, els instruments i uns quants amics i familiars. És vespre de pre-estiu i som a casa.
“La muntanya” obre el concert, amb el Pere al centre de l’escenari, el Joan al baix a l’esquerra, en Gerard a la dreta amb la guitarra elèctrica i, al fons, en Pep portant el ritme a cop de baqueta. “Respiro, sento el cor bategar”. I ho fem: respirem una mica la música, una mica la companyia, una mica l’aire del vespre, una mica el gust d’aquesta clara, una mica l’olor de les flors.
I mentre “la cançó de torn” sona, diversos vianants es van acumulant a la balla que separa la terrassa dels carrers de Terrassa. Miren, escolten i saluden. La veritat és que sembla que tothom es conegui. Una senyora gran saluda el baixista des de fora en mig concert: “Joan, què hi fas aquí?”. “Res, que m’han convidat” contesta el músic. I així flueix la música i passa l’estona.
“Una cinta recopilatòria” marca el moment, segons el meu criteri, més tendre de la vesprada: una cançó que parla dels detalls d’un amor molt viu, molt dolç, sentit. I és que és això potser el que més hauríem de valorar, coses petites, vives, inesperades, sentides, com les fotos mogudes. Entre les cançons, destaquen també “Els nous pirates”, “Tanquen el teatre”, “Què bonica que estàs”, “Dies de sol” i “Nits d’estiu”. Aquesta darrera convida a obrir molt el cor al que vindrà. I és que, ben aviat, no haurem de recordar més aquestes nits, “com si encara fos estiu”, perquè l’estiu serà el color groc que tenyeixi el cel cada matí: s’apropen aquells temps de deixar volar els cabells i emprendre nous camins.
No només hi ha música, però: la broma és un dels elements més presents en aquest escenari. Músics que diuen coses i solten rialles, músics que es fan bromes entre ells, músics que expliquen les bromes al públic, i públic que riu. Ja ho diu en Pere, que “ens agrada fer espectacle”. I així és Definitivament, aquest vespre, “tal com estem, estem prou bé”. Estem molt bé.
