Els Catarres

Ja fa més d'un any que el 'Big Bang' va explotar al Sant Jordi Club. A partir d'allà, Els Catarres van iniciar una extensa gira que encara s'allargarà durant aquest estiu. Al novembre, però, el grup hi posarà punt i final amb una minigira de comiat que, en deu dies, els portarà a les set principals sales de Barcelona. Serà l'inici d'una aturada indefinida que els allunyarà dels escenaris fins a nou avís.

D'on neix la idea d'aquest final de gira?

Èric Verges: La gira, la vam començar al Sant Jordi Club i allà ja vam començar a pensar què faríem per al final. Ja havíem fet una cosa molt gran i ens va agradar molt, però no volíem repetir-ho i fer una cosa igual. Aquí es va començar a gestar aquesta idea de fer moltes sales diferents, molt seguides, a Barcelona. És un repte encara més gran, perquè en realitat és més gent que al Sant Jordi Club, però és una forma diferent de fer-ho.

Després de començar al Sant Jordi Club, trobar un final que estigui a l'altura és difícil?

Jan Riera: Al final són el doble d'entrades i pel que fa al concepte ens anava molt bé. El disc es diu Big Bang i, el Sant Jordi Club, com que és la sala més gran de Catalunya, era com el nucli. Era el Big Bang que explota i, al final de gira, queden els planetes, que són les sales.

Trobeu a faltar tocar en sales?

EV: Ens agraden les dues coses, els concerts a l'aire lliure i les sales, però quan omples una sala és una experiència molt gratificant. Al final, cada concert que fas en una sala el recordes perquè el caliu que es crea i el contacte amb el públic és especial. En una festa major pots tenir molta gent i pot ser molt guapo, però és diferent. És un altre tipus de reacció. A més, en aquest final de gira hi haurà moltes sales diferents: sales petites com l'Heliogàbal; mitjanes com Bikini i les grans. Hi haurà tota la gamma de sales.

Com ens hem d'imaginar un concert d'Els Catarres en una sala com l'Heliogàbal o la Sidecar?

JR: Encara estem mirant conceptes, però tindrem un concepte per a cada sala. Per a l'Heliogàbal ens imaginem un concert com els dels inicis d'Els Catarres, quan érem només nosaltres tres. Més acústic i tranquil.

EV: Tranquil potser no.

JR: Potser més proper. Podràs parlar amb la gent. Igual amb la Sidecar. Sidecar, a més, si mirem la programació que fa, és una sala més punki i ens inventarem alguna cosa perquè sigui així. El repertori serà el mateix, més o menys, però potser el vestim perquè la gent pugui tenir set experiències diferents. Segurament Els Catarres no seria un projecte per poder portar, actualment, en una sala de 70 persones com l'Heliogàbal, però ens molava molt la idea d'incloure aforaments petits a aquest final de gira.

EV: Crees una cosa especial, amb un valor afegit. Només ens podran veure 70 persones i aquestes 70 persones podran veure una cosa única.

JR: No és el mateix que veure grups en festivals o en grans concerts, que els tens molt lluny.

"Segurament Els Catarres no seria un projecte per poder portar, actualment, en una sala de 70 persones com l'Heliogàbal, però ens molava molt la idea d'incloure aforaments petits a aquest final de gira"

Aquests últims anys en què el grup ha crescut tant, creieu que heu perdut una mica aquesta proximitat amb el públic?

EV: Suposo que és una mica inevitable. Com més concerts fas i més grans són, al final sempre t'allunyes una mica. Però nosaltres intentem mantenir sempre la proximitat. Sempre intentem sortir després del concert, encara que alguna vegada no puguem perquè estem molt cansats, però en general intentem mantenir contacte amb la gent. A qui ens escriu, el contestem; si ens demanen vídeos, els fem... Sí que és inevitable, però, que ho perdis una mica perquè no dones a l'abast. Com que et coneix tanta gent, al final també és limitat el que tu pots oferir. I quan parlem de festivals, llavors ja cada cop és més llunyà i menys proper. No és el mateix anar a un concert a una sala petita o mitjana com l'Apolo, en què el tens el grup a deu metres com a molt, que anar a un concert al Primavera Sound en què hi ha una marea de gent.

JR: També hi ha el tema de la qualitat del so. Sales com la Razzmatazz, l'Apolo o totes les altres, són perfectes. En altres escenaris molt més grans, si ets a 100 metres, la qualitat del so no t'envolta com ho fa en una sala.

Els directes d'aquest final de gira seran molt diferents dels d'aquest estiu?

EV: Sí, serà molt diferent. Volem que tot el concert sigui festiu. No volem fer cap concert trist ni de balades, però sí que ens agradaria remodelar completament el repertori.

Perquè els heu volgut fer tots a Barcelona?

JR: Per un tema purament logístic. Durant aquest estiu estem recorrent tot Catalunya i la gent ens pot veure a moltes poblacions. Per això ho volíem centrar una mica a Barcelona, que en realitat és on tocarem menys aquest estiu. També és per reivindicar el paper de les sales en una ciutat com Barcelona, que sembla que sigui la capital mundial de la música, amb festivals enormes, però al final la música que es fa aquí i la música que programen les sales s'està perdent una mica i té moltes dificultats administratives. És una manera de donar suport a les sales que estan vivint aquests moments tan crítics. Per això la roda de premsa la fem a l'Heliogàbal, per donar el nostre suport a una sala que programa tants concerts amb un esforç al darrere increïble i que per temes administratius ha de tancar el negoci.

El concepte de sales de concerts està en risc?

EV: Sí, hi ha les dues cares. Hi ha la cara dels festivals, que funciona molt bé; però llavors hi ha l'altra cara, la dels grups que busquen sales per tocar i no hi ha la possibilitat, o costa molt. S'ha perdut una mica la cultura de sales i si no es tracta de grups molt coneguts no omples una sala. D'aquí ve la reivindicació de les sales i la feina que fan de base a l'hora de promocionar la música.

"Barcelona sembla que sigui la capital mundial de la música, amb festivals enormes, però al final la música que es fa aquí i la música que programen les sales s'està perdent una mica"

Després d'aquest final de gira, què vindrà?

EV: Vacances! No farem res durant un temps. Vacances i, al cap d'uns mesos indeterminats, preparar nou disc.

JR: Això, però, no sabem quan s'allargarà. Un any segur que estarem parats.

Heu parlat d'una aturada indefinida. Això molt sovint és sinònim de comiat...

JR: No crec que ens acomiadem perquè és la nostra vida, ens agrada molt tocar i hi ha molt bon rollo, però sí que parem indefinidament. No sabem quan volem treure un altre disc.

EV: És una parada necessària. De tant en tant hem de refrescar. Si continues tocant sempre i traient discos sense parar no pots allunyar-te i mirar-ho amb perspectiva. A nosaltres ens agrada que el grup evolucioni i si mires cada disc, són molt diferents entre ells. Ens agrada que hi hagi una evolució i que es noti. Per això creiem que és necessari parar una mica i mirar-nos-ho amb perspectiva.

Hi ha la possibilitat que no us tornem a veure més als escenaris?

EV: Esperem que no!

Dèieu que com a mínim seria un any d'aturada. Penseu en un o dos anys, o pot ser que en passin deu?

JR: Depèn de com vagi aquest final de gira. Si va molt malament, potser no tornem. [riuen]

EV: Deu anys, no! Però un any, segur.

JR: No sortirem de gira si no hi ha un disc i per fer un disc passarà molt de temps abans no fem cançons, sapiguem què volem, tinguem la necessitat artística de fer-lo...

Des que vau començar, no heu estat cap estiu sense girar. Sentíeu que no podíeu aguantar més aquest ritme?

EV: L'altra vegada vam fer unes vacances d'un mes i després ja ens vam posar amb el disc. Un cop et poses a compondre, la gent no et veu però estàs treballant cada dia. Ara tenim ganes de poder-nos-ho agafar amb més calma i tenir uns mesos per canviar coses, gravar, reescoltar-ho... Mai hem tingut el temps per prendre'ns el luxe de fer això.

És més una parada per descansar o per replantejar el funcionament del grup?

JR: Per descansar, però això farà que puguin canviar coses.

Pot canviar molt?

JR: Pot canviar molt, sí. Els Catarres és un grup on som nosaltres tres, però, sobretot en directe, el conforma la resta de persones que pugem a l'escenari. Són persones que jo crec que continuaran, però tenim l'opció de poder posar els músics o els instruments que vulguem per a una altra gira.

EV: Encara hi podem afegir instruments!

JR: És un grup que no està limitat pels músics. Segons com es plantegi el pròxim disc, les cançons que ens surtin i l'aire que li vulguem donar, pot canviar molt: sumar components a la banda o qualsevol cosa.

"No sortirem de gira si no hi ha un disc i per fer un disc passarà molt de temps abans no fem cançons, sapiguem què volem, tinguem la necessitat artística de fer-lo..."