Kòdul

Era un capvespre fosc, apagat, amb temptatives de mullar-se aquell qui s’atrevís a treure un peu fora de casa. El silenci regnava als carrers de Sallent, sense saber que, en un racó del poble, s’hi amagava una espurna de vida a punt d’esclatar. L’Ateneu Popular Rocaus va començar a despertar. S’hi podia respirar ganes i nervis amb la mateixa intensitat. El DJ Markus Wolf es va atrevir a trencar la quietud mentre, amb l’olor de cervesa i piscolabis oferts per l’Ateneu, la vesprada anava prenent color.

Rialles de menuts començaven a omplir la sala, també joves i adults que enraonaven expectants. Guitarra, baix i DJ sortiren a escena i, seguit d’un preludi, Mariona Garcia va arribar per omplir de llum l’escenari. "Nits de carretera", el nou single, confirmava a tota potència la força amb la qual arriben els nous Kòdul. Jocs de dues, tres, i quatre veus que s’entrellaçaven amb una complicitat enèrgica impregnada de vitalitat. 

I és que els del pla de Bages presentaven el seu àlbum acabat de sortir del forn, Sense mirar enrere (Propaganda pel Fet!, 2016), amb una virada estilística que dibuixa també els nous directes. Directe, en aquesta ocasió, en clau sound-system, és a dir, amb quatre membres del grup dalt la tarima, enlloc dels vuit que conformaran l’altre format dels concerts del grup.

Amb la base electrònica com a fil conductor, continuaren amb "Tot", "Que no ens parin" o "País de traïdors", de treballs anteriors. Jugaven en totes elles amb el gir musical que han pres, hi incorporaven bases electròniques i les amalgamaven amb les noves propostes, de ritmes digitals contagiosos. El públic, una mica vergonyós, va poder assaborir els nous estils de les cançons conegudes i descobrir les noves propostes, que mantenen l’inalterable esperit combatiu, compromès i mil voltes rebel de la banda.

Kòdul va anar desplegant la seva flamant força en un escenari que quedava petit per tanta energia i rauxa. A cada cançó es feia més inevitable deixar-se endur pels batecs jamaicans, i la timidesa de l’ambient s’anava evaporant, conduint in crescendo la sala cap a una joia familiar que impregnava de caliu l’espai. Amb una segona "Nits de carretera", la banda bagenca s'acomiadava i deixava palès que s’ha endinsat en una nova carretera, sense mirar enrere, que els durà on ells vulguin. Una nova trajectòria en la qual aniran acompanyats de ben a prop de ritmes jamaicans i electrònics que brollen frescor, i que deixen clar que la festa tot just comença.