Minipop

El festival de música i cultura contemporània per a tota la família i pioner en aquest format fa sis anys. Representa per a la ciutat l’avantsala de l’estiu, la subtil sensació mediterrània de gaudir del carrer, dels amics, de l’entorn i fer cultura i tot això fet amb molt de gust, amb sensibilitat, amb bon criteri musical i des del territori.

Un dels pals de paller del Minipop, en Lluís Gavaldà, no té manies a dir que el cartell del festival està confeccionat segons els grups de música que a ell li agraden amb tota la intenció de descobrir-nos un panorama musical del qualé s coneixedor i que a vegades no arriba a tots els públics.

No és només música. Es complementa amb tallers que ajuden a potenciar la creativitat, a deixar lliure l’artista que portem a dins, a compartir experiències intergeneracionals i això és el seu gran tresor. Cinema, circ, dansa... Sí, és això: nens i nenes, famílies, melòmans, adolescents, voluntaris, cotxets i mares, avis, curiosos… tothom hi és benvingut. Felicitat, música i diversió per a totes les edats.

És divendres i hi ha ganes de cap de setmana. A les cinc de la tarda, el tarragoní passeig de les Palmeres comença a omplir-se de gent, canalla, famílies amb ganes de passar-ho bé, tot un mosaic social. Tarda de sol i de bona música per a un públic agraït però exigent. Actuar-hi és un repte! Spy light, la sempre delicada Judit Neddermann i Cola Jet Set sonen entre corredisses, rialles, famílies assegudes a sota dels arbres xerrant amb calma. Al vespre, el concurs MiniQuiz de la Helle Ketter, projeccions, dansa, teatre.

La mateixa imatge la podem fotografiar al matí primaveral de dissabte. Sí, primaveral, perquè la tarda ens porta una pluja fina que no pot amb el festival ni amb les ganes. Es renoven les cares però també molts assistents repeteixen: amb un dia no se’n té prou per gaudir i aprofitar al 100% del festival. Superpandas DJS, Bremen, les representants internacionals del festival Luciana Tagliapietra y las Chicas Nieve que s’emocionen davant de l’energia que transmet el “minipúblic” entregat, Guillem Roma que sembla fer un conjur perquè deixi de ploure, El Petit de Cal Eril en el seu retorn esperat, The New Raemon i per si encara no n’hi ha prou la nit tanca amb Superpandas DJS fins que el cos aguanta i hi ha ganes de festa.

Diumenge, sol. Els organitzadors respiren tranquils, la cloenda serà lluminosa i serena. Encara queda molta energia. Incombustibles, els nens i nenes corren, juguen, ballen. El tribut a David Bowie de l’Alex Torío i l’Empar Moliner és el tancament rodó del cap de setmana. Els organitzadors ja pensen en l’any vinent, mentre els nens i nens, cansats però contents fan migdiada o es preparen la motxilla per a demà, dilluns. Quantes coses, emocions i vivències podran explicar als companys d’escola!