Sense Sal

Divendres era dia d'estrena per a Sense Sal. Una estrena relativa, ja que el grup només ha publicat un EP de dos temes, però estrena al cap i a la fi. Presentaven el nou directe a casa, en una sala Faktoria plena que Roba Estesa es van encarregar de posar en dansa. L'inici del concert, però, quedava deslluït per un problema amb el micro d'Alicia Rey, que no permetia sentir-la. El grup no perdia la bona cara i optava per aportar una dosi extra d'energia mentre els tècnics corrien d'un lloc a l'altre per intentar resoldre-ho sense haver de parar el concert. Van ser necessàries tres cançons, però amb "Tot torna a començar" ja començàvem a sentir-li la veu. "Ara sí que sóc aquí", cridava a mitja cançó tot intentant restar-li importància.

El públic no semblava preocupat pels problemes de so. Saltava, cantava i vibrava amb el grup, fins i tot quan no sentia la cantant. I amb els problemes ja resolts, el concert començava a créixer. La dualitat de veus característica que tant exploten en disc, queda fins i tot més ben trenada en el nou directe. Alicia Rey i Nasi Cabanes s'entenen a la perfecció i mostren una complicitat total amb la resta del grup. Sense Sal han crescut. Pot semblar tòpic, d'acord, però en el nou directe se'ls veia més còmodes, més segurs, amb la convicció d'aquell qui ja porta un bon bagatge i que ha deixat enrere els dubtes o les imprecisions dels inicis. Connecten millor amb el públic, treuen més suc de les cançons i es mostren molt més ambiciosos.

Han aconseguit trenar un directe convincent, on poden mesclar versions com "Viure sense tu", d'Antònia Font, sense que trenquin amb el repertori propi i on poden convidar el públic a pujar a l'escenari en determinats moments sense convertir el concert en un batibull de gent pujant i baixant. Cap al final de la nit, també Marc Riera, cantant de Doctor Prats, s'afegia a la festa abans de donar pas als bisos. Entremig d'una pluja d'avions de paper llençats pel públic, el grup encarava la recta final amb "Algun lloc al món", abans d'animar tota la sala a ballar el punt-ratlla-ratlla-ratlla-punt de "Senyor Morse". La festa acabava amb una versió a la catalana del "Numa numa iei" i una sala Faktoria completament entregada.