Plaça Felip Neri

La plaça Felip Neri és un espai especial. Situada en ple barri Gòtic i a tocar de la Catedral és un dels llocs que més simbologia amaga de Barcelona. Les parets recorden un passat negre amb el rastre de les bombes de la Guerra Civil, però, alhora, és un bon lloc per veure néixer la primavera. Assegut a la font, sota l’ombra dels arbres, pots assaborir l’inici del bon temps un dia qualsevol a mitja tarda. A quarts de quatre, per exemple. I, en lloc d’un dia qualsevol, imaginem que és una tarda de Sant Jordi.

Barcelona està inundada de maldestres traficants que canvien llibres per roses. Les Rambles bullen. Un grup de nois fan campana de classe, un home s’escapa abans de treballar, els autors més aclamats intercanvien paraules amb els seus lectors... La diada de Sant Jordi és d’aquells dies únics al llarg de l’any, un dia laborable que té gust de festiu i que a Barcelona es tradueix amb centenars de milers de persones al carrer. Avançar deu metres és pràcticament una utopia i aconseguir trobar aquell llibre que vols regalar es fa pràcticament impossible.

Entre la munió, però, la plaça Felip Neri es manté en calma i des de la font es pot notar com es para el temps i només els nens que surten d’escola i algun guiri despistat que s’ha perdut buscant la plaça Sant Jaume alteren la tranquil·litat. En aquell espai inalterable, però, quan arriba l’hora assenyalada diu la llegenda que s’hi apareixen un grup de músics que aquell dia saben que tenen una cita a la font.