Gr Pop

Fa uns anys, Pulpopop es treien de la màniga el GrPop (Discmedi, 2013), un recorregut musical per la ciutat de Girona en forma de disc i aplicació mòbil on cada cançó estava geolocalitzada en un indret de la ciutat. Tres anys després, a la iniciativa encara li queda corda. El cantant, juntament amb el Bòlit, l'ha convertit en una ruta per la ciutat pensada per a escoles. Coincidint amb el Festivalot, però, van decidir obrir-la al públic, que va respondre encantat.

Era una ruta per la Girona de postal, la Girona de les llegendes, la Girona jueva i la Girona dels quatre rius. Però no tot era la imatge bucòlica. Edgar Massegú tenia la destresa d'incloure diferents reivindicacions al llarg del recorregut. Tot recordant els bombardejos de la Guerra Civil des del refugi antiaeri del Jardi de la Infància -on antigament es podien amagar fins a 6.000 gironins durant els bombardejos- aprofitava per criticar que es mantinguin escultures franquistes, en una clara referència a la consulta que s'estava celebrant a Tortosa, abans d'interpretar en acústic "El Jardí de la infància". Els més menuts escoltaven embadalits.

La capacitat de Massegú com a showman no tardava a fer-se evident. Seguint la direcció que marcava el "micropop", anava resseguint els punts emblemàtics de la ciutat, tot mostrant-ne els secrets a petits i grans. Des d'una cèntrica botiga de roba, el cantant els relatava la llegenda de la Cucullona abans d'enfilar-se en un altell per cantar "De tant en tant puc volar amb ales de cocodril" la cançó inspirada en aquesta història. Des de la Casa Masó parlava dels rius tot criticant els "gàngsters" de l'Agència Catalana de l'Aigua que deixen l'Onyar sense cabal. I, ja al carrer de la força, animava el públic a pujar carrer amunt tot simulant ser un "ciclista de pega" i escoltant "L'estel baixa per la força", tot fent referència a Lance Armstrong, "el més gran estafador de tots els temps", que havia viscut en aquest carrer durant la seva carrera com a ciclista.

Parada obligada al Museu dels Jueus i, seguidament, la comitiva es dirigia cap a la Catedral. Allà era el moment de la gimcana. Amb l'aparell de música que l'havia acompanyat durant tot el recorregut, el cantant feia sonar "D'escaló en escaló". L'estampa era impagable. El grup es distribuïa al llarg de l'escalinata per anar imitant els passos del protagonista de la cançó a mesura que anaven pujant l'escalinata. I ja a dalt, gir sobtat dels esdeveniments. El protagonista de la cançó, després de fer-se ric durant la pujada, decideix comprar la catedral al bisbe per fer-hi una discoteca. Arribava el moment de fugir. El grup corria escales avall a la recerca del darrer punt de la ruta: els Banys Àrabs.

Entremig de bombolles, Pulpopop interpretaven "Bombolla de sabó", una peça del seu darrer disc que servia per tancar la ruta. Encara atrapats per aquell recorregut entre teatral i musical, els més petits -i alguns de més grans- corrien a buscar els discos del GrPop que repartia Edgar Massegú. Un bon record de la tarda.