Sanjosex i el cor Geriona infantil

Són tot just les quatre de la tarda, però el Teatre Municipal ja bull d’emoció. Nens, molts de nens, emplenen els seients, criden, salten i esperen que Sanjosex i la seva banda apareguin a l’escenari. Tant l’horari com el públic són poc habituals, però l’ocasió ho requereix: aquest concert de Sanjosex s’emmarca dins del Festivalot, el festival de música dedicat als més petits de la casa. Així ho anuncia una gravació d'Els Amics de les Arts, els organitzadors de l’esdeveniment, que animen tots els presents a passar-s’ho tan bé com puguin. Sanjosex i els seus companys, decidits a fer honor a la festa, salten a l’escenari acompanyats dels aplaudiments eufòrics dels infants.

L’artista sap el que es fa i a quin públic s’enfronta: ha preparat un xou per a nens, desenfadat, amè i alegre, amb explicacions senzilles entre cançó i cançó per intentar apropar la música als petits. L’actuació comença amb "El camí", una peça que sembla un conte; l’ambient, càlid i proper, es converteix en una festa major. Amb un toc de rumba en diverses cançons, Sanjosex busca la complicitat dels nens: els demana que el coregin i aplaudeixin per acompanyar la música. Això, al públic, li encanta. Els petits s’ho passen bé animant i els pares estan de bon humor. Un nen corre amunt i avall pel passadís central, incansable, mentre desenes de pares amb nadons en braços abandonen discretament l’escenari per canviar bolquers.

Quan sona "Baix Ter Montgrí", Sanjosex fa un esforç per comunicar-se amb el públic i explicar-los què canta i per què; «el que no entengueu que us ho expliquin els vostres pares a casa!» bromeja, però en realitat les lletres són el que menys importa. Els nens tenen ganes de moure’s: són un públic fàcil de seduir. Aplaudeixen "Corriol", una cançó que precisament explica records d’infància del cantant, i aprenen el valor de l’amistat amb «El joc». Després els envia el missatge més valuós del concert («no cal ser famós per ser feliç») i dóna un toc trapella amb "Festival Tom i Jerry", amb què es guanya la complicitat dels petits.

Ja arriba el moment àlgid de la tarda: el cor infantil de la Geriona puja a l’escenari, amb samarretes de tots els colors. La compenetració entre ells i la banda amb la qual han estat assajant és evident. La nadala "Polvorons amb mel" sona perfecta acompanyada de les veus blanques i harmòniques. El públic queda impressionat, quasi hipnotitzat, per la qualitat musical d’aquest cor tan jove que es reafirma amb "Temps o rellotge". La coreografia que han preparat per aquest número fa riure els nens, mentre els pares reflexionen sobre la lletra que parla amb nostàlgia sobre el pas del temps.

Sanjosex està tan encantat amb el cor Geriona que proposa contractar-los; segur que els petits cantants acceptarien, perquè ho donen tot amb l’última cançó, "M’agraden els colors" saltant i ballant al ritme festiu que s’ha apoderat del teatre. Tant el cor com la banda tenen un somriure a la cara, senyal que l’experiència de tocar davant d’un públic tan especial els omple de felicitat. 

L’actuació s’acaba i els pares ensenyen als seus fills a demanar un bis, però no hi ha temps per perdre: Joan Colomo els espera al pati de fora del teatre per continuar amb la festa. Avui, els protagonistes són els nens.