Joan Miquel Oliver
Hits interestel·lars no és un títol en và per a una doble convocatòria amb Joan Miquel Oliver. Introduït per la veu en off d’un d'Els Amic de les Arts, Eduard Costa, a cavall de Pegasus (Sony Music, 2015), acompanyat de Hansel i Gretel, George Clooney, Legos de Frozen (els quals manifesta tenir per preferits, al costat del Falcó Mil·lenari de Han Solo), surfistes en càmera lenta, marcianets de mart, fèmurs… Un seguit de lletres tan gentils com amables que han estat precedides per una introducció d’uns mallorquins “d’una illa amb cocoteros on ens dediquem a cantar i ser feliços”.
Però no ha estat només un concert de Joan Miquel Oliver el que ens ha ofert el Festivalot al Teatre Municipal de Girona, sinó una fresca presentació i actuació de part dels ugandesos Cor Safari de la Fundació Nzuri Daima. I de l’Àfrica hem passat a tres artistes que ens ho han volgut fer “passar bé, ballar i fer mamballetes”.
En Joan Miquel no ha esperat massa per interactuar amb el públic més menut, a qui ha semblat dedicar-hi més les cançons tot responent les seves intervencions. En una ocasió, ha donat la raó a un dels nens. Per un moment he tingut ganes de ser en el lloc d’un d’ells, però els "Inventari pis carrer Missió núm. 3" m’han fet tornar a la realitat metaforitzada en avions de paper -un dels quals ha volat per sobre de la platea-, molins de vent i mons vegetals amb el so més pinkfloydià del matí.
A posteriori, seiem en unes escales amb en Joan Miquel. Se’l veu relaxat i content, com ell categoritza els habitants de Mallorca i altres illes. Encara no ha dinat, però no té pressa. “Es públic infantil no requereix gaires canvis”, -reconeix. “Als nens els agrada la música en general”. Havent fet dos concerts seguits d’una hora en un matí, diferencia un públic més mogut al primer que al que hem anat nosaltres. Arribem a la conclusió que serà la proximitat amb l’hora de dinar. L’any que ve tindrem disc nou en la mateixa línia de Pegasus: “normalment faig sa feina tot sol, es so més electrònic és més fàcil, tinc una espècie de laboratori”. I no podia faltar la pregunta sobre el seu mític grup anterior, del qual només toca alguna cançó de tant en tant si li ve bé. “Tenint tres discos en solitari; ja tinc prou material, m’agrada tocar coses meves i no necessito el repertori d’Antònia Font”.
És ben bé que el Festivalot sembla fet a mida per al compositor mallorquí: públic familiar com la frescor de les seves cançons, una productora (Pistatxo Produccions) propietat d’Els Amics de les Arts, i doble convocatòria en format més curt per poder anar ben aviat a fer el vermut.
