Anna Roig

Divendres a les nou del vespre l'Anna Roig i l'Ombre de Ton Chien tenien una cita al Teatre de Sant Andreu, dins del cicle enciSAT, organitzat per Pistatxo Produccions. El concert va començar amb un xic de retard, però el públic, que no omplia totes les localitats, estava expectant. De cop, des de l'escenari, van sonar unes veus que repetidament deien “Un pas i neu i un pas”, frase que dóna nom al seu tercer disc. La llum va anar descobrint què amagava la foscor. La banda encerclava l'Anna al mig de l'escenari i quan ella va començar a entonar “Gare de Metz”, cadascú va anar al seu lloc: el Magí Batalla a la guitarra, el Carles Sanz al piano, el Ricard Parera a la bateria i el Carles Munts al contrabaix. Descalça i amb una coreografia marcada a cada cançó, les presentava amb la seva veu encisadora. Els quatre membres de la banda a la rereguarda posaven el toc perfecte a unes cançons que volen soles. El gran escenari del SAT ajuda força que es pugui jugar més i aprofitar l'espai, i això el grup del Penedès ho sap bé. El directe, el tenen molt ben pensat, cada cançó va acompanyada de moviments i detalls per part de l'Anna que fan que el públic connecti i es sorprengui, i tot plegat sigui una descoberta constant. Un altre gran encert dels seus directes per no dir el més important és que l'Anna i l'Ombre de Ton Chien, a part de cantar, ho fan explicant històries i de seguida s'entra al seu joc.

L'Anna va deixar orfe l'escenari i la seva banda, només se sentia la seva veu cantant “Que bé, ser aquí”, les mirades del públic la buscaven a veure si la localitzaven asseguda en alguna butaca, de sobte es va aixecar i lentament va anar pujant entre aplaudiments. Un altre gran encert de com aprofitar l'espai i explicar històries va ser quan va utilitzar unes marques que hi havia al terra de color blanc i va crear el seu univers, una noia funàmbula que intenta no caure de la corda tot cantant “Trois fois rien”.

Un dels moments càlids i petits de la nit va ser quan el Magí Batalla i l'Anna van seure al centre de l'escenari, a terra, i només amb l'acompanyament de les quatre cordes i una llum intimista, l'Anna seguia regalant al públic trossets del seu món que sempre arriba com un xiuxiueig dolç a cau d'orella. La resta de la banda es van unir amb ells dos per fer-se “Petons entre camions”. L'Anna va deixar clar que porta una actriu dins seu i la treu als directes, la seva expressivitat corporal ajuda, un cop més, a explicar les cançons.

Va arribar el moment que l'Anna cantés al públic que els estima en francès, “Je t'aime”, la cançó que va donar a conèixer al grup, i va inundar d'amor el SAT. El públic va restar assegut en tot moment, va preferir gaudir de la magnifica vetllada que els va oferir el grup del Penedès. Potser els més atrevits movien el cap al ritme de la música. “Corro sota la pluja”, un altre dels seus hits, va sonar al barri de Sant Andreu. Durant tota la nit va anar alternant cançons catalanes com “Ja mai més", "Com el mar i "Em creuràs” i cançons franceses com “Je rêvre de toi" i "Février”.

El concert estava arribant a la seva fi, l'Anna i l'Ombre de Ton Chien saludaven el públic i donaven la nit per acabada, però un cop el grup va abandonar l'escenari, els assistents en demanaven més amb l'esperança que la nit s'allargués una mica més. Ho van aconseguir, van sortir per fer-ne un parell. L'Anna, que fins llavors no havia saludat a platea, va explicar que aquest any celebren deu anys i que van començar sent un grup que feien versions de cançons franceses i que es deien “L'Ombre de Ton Chien” i va obsequiar amb una d'aquestes versions que està inclosa a un ep que han fet per celebrar l'efemèride. Cantant “Johnny, tu n'es pas un ange” van tornar als orígens. Seguien versionant cançons, però aquesta vegada “Digue'm que m'estimes” d'Els Pets, aquesta cançó forma part d'un disc de cançons catalanes versionades per altres cantants.

Va agrair al públic que hagués vingut i va agrair a tot l'equip de l'enciSAT que els haguessin convidat. La nit es va acabar posant-se “Un bigoti vermell” i saludant de nou el públic i marxant a celebrar amb els assistents la vetllada al vestíbul del teatre i compartint sensacions. Tenir el gust de poder gaudir de la seva música en el panorama català, sens dubte, és un regal.