Nyandú
La setmana passada Nyandú complien cinc anys de vida. Cinc anys en què la banda ha passat per fases molt diferents fins arribar a la sonoritat rockera que tenen avui. Just el dia de l'aniversari els vam visitar a l'estudi de disseny gràfic Partee, l'empresa on treballa el bateria de la formació i la que els va fer els dissenys de 'Bum' (Música Global, 2015).
Amb Bum vau apostar per un canvi important en la vostra sonoritat. Vist en perspectiva, com el valoreu?
Roger Orriols: Molt positivament. És un disc molt més defensable en trio. El primer disc tenia més capes i més arranjaments, mentre que Bum és un disc més directe. Aquest any en els concerts ens ho hem passat molt més bé i això s'ha vist en la gent. L'acollida del públic ha estat molt més gran que amb el primer. De cares a un nou disc segurament tirarem més per aquí, és una línia on ens trobem molt còmodes, tot i que sempre ens agrada anar experimentant.
Ha estat un alliberament aquest nou disc?
Ferran Orriols: Sí, i és el que buscàvem. Veníem d'haver de defensar un disc molt difícil i vam dir-nos: "Som el que som i quan toquem en directe ho hem de poder defensar i estar per la gent". Volíem tocar i sentir-nos lliures, no haver d'estar pensant a fer mil coses alhora. Toquem per gaudir i ara ho estem fent més que mai. Poder agafar la guitarra i mirar la gent i no pensar en res més que a deixar-te anar... l'hem encertat!
Rubèn Pujol: Amb L'origen de les absències ens vam complicar una mica una mica la vida. Vam voler fer un disc amb un plantejament complex, amb molts matisos i colors i en aquest sentit crec que ho vam aconseguir. És un disc que si ara l'escoltes encara hi descobreixes coses noves. Però portar això a la pràctica tècnicament era gairebé impossible, i més sent tres. Hi havia parts d'instrumentació bastant complexes i intentàvem fer més coses de les que podíem fer en directe. A més, tenia el punt de risc que les coses no acabessin de sortir del tot bé. Bum ens ha alliberat i ens ha permès anar a l'essència de trio.
És per això que en els directes ja pràcticament no hi ha cançons antigues?
R. O.: A l'hora de plantejar un directe ens agrada que tot vagi en una mateixa direcció i ens vam trobar que els dos discos eren dos camins molt diferents, així que vam agafar els temes que funcionen més i que més bé podíem lligar amb el nou directe per evitar tenir aquestes direccions diferents. Volíem fer un directe coherent i per això no n'han entrat tantes del primer. Però és un disc del qual no reneguem gens, al contrari. En vam gaudir molt però ara hem evolucionat.
R. P.: Ens agrada molt que el concert sigui dinàmic i tingui un fil conductor i això suposava que s'havien de replantejar sonorament les cançons antigues perquè hi ha un salt molt important, però tampoc ho hem volgut fer. Creiem que la cançó és la que és, les vam fer així i no les volíem haver de transformar.
"Volíem tocar i sentir-nos lliures, no haver d'estar pensant a fer mil coses alhora. Toquem per gaudir i ara ho estem fent més que mai"
El grup té només cinc anys, a l'hora de fer tots aquests canvis, no us ha fet por ser massa bruscos?
F. O.: Menys canviar de formació, ho hem canviat tot, fins i tot els instruments. Vam començar amb un cajón, una guitarra acústica i un baix, tocant les cançons gairebé despullades. A la maqueta, ja hi vam posar bateria, però a L'origen de les absències hi vam posar moltes més capes, loops, teclat... I ara, a Bum, rock'n'roll. Sí que hem passat per moments de por i indecisió de pensar "potser els nostres seguidors s'han acostumat a això i ara els ho canviarem..." però és el que ens agrada. Ens motiva molt posar-nos aquests reptes i així ens ho passem bé. Ara estem molt còmodes, però qui sap si no ens tornarem a arriscar!
Així doncs, heu trobat el camí o encara seguireu explorant?
R. P.: Nyandú és un projecte molt jove. Quan diem que tenim cinc anys comptem des del primer concert, quan el projecte encara no tenia ni forma. Encara no havíem creat un projecte pensat i estudiat, però el fet de guanyar el Sona 9 va fer que les coses es desenvolupessin molt ràpidament. Jo crec que ara hem trobat un moment de més tranquil·litat i on poder pensar molt més cap a on enfoquem el projecte. I segurament el que vindrà serà més una línia continuista.
Per tant, sí que heu trobat una mica l'estabilitat...
R. O.: El que teníem eren moltes pors i prejudicis. Quan vam començar a treballar amb en Santi Garcia, el productor de Bum, portàvem una època sense tocar i ell ens va donar molta autoconfiança. Ens va treure moltes manies. Tenim clar que som un trio i que hem de sonar a trio. La línia que hem trobat ens porta a no tenir complexos i a potenciar cada part del grup: un baix, una veu, una guitarra i una bateria.
F. O.: És conèixer els nostres límits. Quan et poses a gravar un disc per primer cop, pots fer qualsevol cosa en un estudi. Amb els anys vas veient què pots fer i dins d'això ho volem explotar al màxim.
"Hem trobat un moment de més tranquil·litat i on poder pensar molt més cap a on enfoquem el projecte, segurament el que vindrà serà més una línia continuista"
Després d'aquest any, quin és el calendari previst?
R. P.: L'any 2015 ha anat molt bé. Hem acabat amb més de 40 bolos, que crec que no els havíem fet mai en un any. Creiem que hem fet una bona presentació de Bum, però aquest 2016 ha d'arribar als llocs on no hem pogut arribar. També ens volem centrar en un nou disc. Estem començant a provar coses. La idea és fer cançons durant els propers mesos per començar a gravar a finals d'any i llançar-lo de cares a l'any següent. Ara bé, això és només la teoria. De moment estem bastant productius però la idea és fer les cançons i després valorar si tenim prou material per entrar gravar i, si no és així, ens esperarem.
Aquestes primeres idees, cap a on van?
F. O.: És bastant continuista, però estem explorant i provant coses. En Rubèn s'està convertint en un crac de la gravació i això fa que puguem començar a gravar-nos, cosa que ens permet provar moltes coses. Fins ara quan estàvem al local preparant una cançó pensàvem: "quan siguem a l'estudi provarem tal cosa". Ara podem anar jugant fins que ens trobem còmodes.
"Ens volem centrar en un nou disc, ja estem començant a provar coses"
Nyandú: 5 moments clau
Primer concert
El 5 de febrer de 2011, Ferran Orriols, Rubèn Pujol i Roger Orriols feien el seu primer concert com a Nyandú. Era al seu poble, La Torre d'Oristà, concretament al bar Cal Toni.
Guanyar el Sona9
El 14 de novembre de 2011, tant sols uns mesos després del seu primer concert, Nyandú ja guanyaven el concurs de maquetes Sona 9. La banda s'imposava a The Mamzelles, Alls Nous Piquen i The Mamzelles en la final celebrada a la sala Bikini de Barcelona.
Primer disc: L'origen de les absències
Guanyar el Sona 9 va permetre a Nyandú gravar el seu primer disc. L'any 2012 es publicava L'origen de les absències (Música Global, 2012), un disc amb molts matisos i on la banda va fer una aposta per carregar les cançons de múltiples capes, instruments i detalls.
Segon disc: BUM!
Després de l'experiència del primer disc, la banda va apostar per un canvi radical amb el segon. BUM! (Musica Global, 2015) es va convertir en tota una explosió de llum i rock'n'roll que va alliberar els músics i els va permetre anar per nous camins.
Concert a la plaça Major de Vic
Tota banda osonenca somia en poder tocar un dia a la plaça Major de Vic i, al setembre, en el marc del Mercat de Música Viva de Vic, Nyandú ho van aconseguir.
La pregunta de la setmana
F. O. Per compondre, no, però a l'hora d'escriure sí que algun cop ho havia consultat. Tenim una mania que a mi m'agradaria treure'm però que em costa, de rimar-ho tot. A vegades, per tant, sí que busques el recurs aquest. Ara bé, sí que és cert que personalment no el faig servir gaire. Intento ser jo i hi ha moltes paraules als diccionaris que jo no diré mai i parlar amb un llenguatge que desconec no ho penso fer.
El test de La Tornada
Quin és el primer concert on vau anar a la vostra vida?
RO: La Montecarlo a la Festa Major de la Torre.
RP: Un concert de Sau al camp de futbol d'Olost.
FO: La meva mare em va dir que dels primers en què vaig anar va ser en Peret a la Plaça de Vic.
El primer cotxe que vau tenir?
RO: Un Saxo.
FO: Un Seat Ibiza que es va xafar al cap de poc.
RP: Un Opel.
Un personatge fictici que admireu?
RO: Homer Simpson.
RP: Jack, de Lost.
FO: Trunks, de Bola de Drac.
Un lloc on perdre's?
RP: Aigüestortes.
RO: Vaig anar de vacances a Noruega i qualsevol fiord de per allà és brutal per perdre-s'hi.
FO: El Lluçanès està ple de boscos per on et pots perdre a gust.
Menjar de l'àvia o menú de gustació?
RO: Tot, si es pot combinar.
FO: Menjar de l'àvia, que és més barat!
RP: Sí, de l'àvia.
Un mite eròtic confessable?
Tots tres: La Rihanna.
Amb qui preferiríeu anar a sopar: amb l'Eduard Punset o amb l'Albert Espinosa?
FO: Amb l'Eduard Punset.
RP i RO: Jo també.
Quines tres coses salvaríeu de casa vostra si hi hagués un incendi?
FO: La guitarra, la trompeta i el banjo. Tots els instruments.
RP: La parella perquè, si no, em mataria, i llavors tots els instruments.
RO: Jo m'hauria d'emportar l'ordinador, perquè ho tinc tot allà, unes sabates per no marxar descalç i la poca pasta que pugui tenir en negre dins d'algun calaix.
FO: I l'extintor, si pogués.
El pitjor concert vostre que recordeu?
RP: N'hem fet diversos. Potser el de l'ETC.
FO: Me n'han vingut uns quants. Som molt exigents i quan la caguem fort ens en recordem. Però sí, jo també diria aquest. Era dels primers que fèiem i estava tot molt fred, va ser un drama total.
RO: A nivell nostre, de liar-la. No parlem de la gent, que ells no en tenen cap culpa que nosaltres tinguéssim un mal concert.
Heu mirat mai Gran Hermano?
RO: Sí, la primera edició.
FO: La primera edició. Fins i tot em vaig tenyir el cap ros! Però ja està!
Quin diari llegiu habitualment?
RO: El Nou9.
RP: L'Ara i El Nou9.
FO: L'Ara.
Amb quin personatge de Plats Bruts us quedaríeu?
FO: Amb en Joel Joan.
RO: Jo, amb la Carbonell.
RP: Jo em recordo molt d'en Ramon.
Amb qui no us faríeu mai una selfie?
RO: Amb qualsevol polític.
RP: Jo, amb l'Albert Rivera.
FO: Jo, amb l'Espinete, que deu punxar molt si t'hi acostes. Però pensant en algú que odiï, amb l'Anglada, que em repugna bastant.
Per acabar, sabrieu completar una cançó de Sangtraït que diu: "Es tornarà ocell per un dia..."
Tots: "... i entre les cendres, podrà volar".
