Xavi Sarrià i Feliu Ventura

Abrics i bufandes vesteixen les cadires, ocupades per un públic que xerra, riu, però sobretot, espera. L’escenari s’encén de llum i aplaudiments tímids per rebre els dos protagonistes de la nit. A la dreta, Xavi Sarrià; a l’esquerra, Feliu Ventura, i tots dos, al sud-oest, com sempre. De sobte, lletres: “Encenc el diferencial que hi ha a l’entrada. La bombeta il·lumina l’estança amb la llum groguenca de sempre…”. Mans que es freguen les barbetes, dits que acaricien llavis i ulls que es mengen les pàgines cantades del llibre del cantant d’Obrint Pas, Totes les cançons parlen de tu. Quan els cantants acaben la primera pàgina, un mar d’entusiasme banya l’escenari, la timidesa inicial s’evapora, i Ventura aixeca la cella dreta mentre somriu davant del clamor. Sarrià es disculpa, diu que “està un poc rovellat” després de la seva retirada d’Obrint Pas.

Entre acords i paraules, els cantants recorden com es van conèixer: “Vam ser la primera promoció de filologia catalana al País Valencià, una carrera amb molt futur”, comenta entre riures Sarrià. Les “grenyes llargues”, els carrers buits de Lleida buscant el local dels Maulets, i els "makinetos" són alguns dels records que desperten la melangia dels músics i la riallada del públic. Però el que encendrà les mirades serà l’etern Ovidi Montllor, el Víctor Jara, Pablo Neruda, Kortatu i Extremoduro, així com els trossets de “Totes les cançons parlen de tu”, i els petits “espòilers" del nou llibre de Feliu Ventura, “Com un record d’infantesa”. Tampoc s’obliden de València Ciutat, de Xàtiva, de Xile, ni de les víctimes del feixisme, entre elles Guillem Agulló i Miquel Grau, a qui el cantautor de Xàtiva els dedica, com sempre, “No sé què sent”, mentre una llum tenyeix de blau la seva veu encesa. Himnes com “Al sud” o “Si tanque els ulls” reviuen la flama d’un Obrint Pas que no ha mort mai, mentre Sarrià es queixa: “deixem el grup i marxa Rita!”. El concert va acabant, els crits del públic graten el sostre, i els versos del cantautor de Xàtiva, “no coneixeu l’abast de la memòria que tenim”, recorden que hi ha cançons que sempre seran memòria.