Raimon

Raimon ha estat i és el màxim exponent de cançó reivindicativa i compromesa. La seva música ha inspirat durant anys noves generacions d'artistes que, com ell, han apostat per utilitzar les notes per cantar a la llibertat, a la justícia i al no callar.

La setmana passada, el cantautor de Xàtiva i els quatre músics de la seva banda van omplir la sala gran de l’Auditori de Barcelona en els dos concerts que va fer-hi per celebrar el seu 75è aniversari. Els recitals, paraula amb la qual els va catalogar ell mateix, van ser dijous 3 i divendres 4, i, tot i que a l’hora de la veritat la mitjana d’edat del públic s’enfilava -cosa normal-, tinguessis l’edat que tinguessis era difícil avorrir-te si senties mínimament el missatge punyent de les seves lletres. I és que quan la música es fa amb sentiment és quan és sincera, i la sinceritat és atemporal i més quan el missatge és encara vigent.

Els recitals van durar al voltant de dues hores sense interrupcions, 120 minuts en els quals Raimon va fer un repàs de la seva obra davant una de les ciutats més adeptes a la causa a la qual canta. Un repàs en el qual no va faltar cap dels seus himnes com ara ‘Jo vinc d’un silenci’ o ‘Al vent’ ni cançons de composició més recent, així com tampoc el seu particular homenatge a poetes catalans com Ausiàs March, Salvador Espriu, Pere Quart o Anselm Turmeda. Esperem que Raimon segueixi sent durant molts anys el que va demostrar ser a l’Auditori: un mite lluitador.