Gener

El passat 21 de novembre els grups del País Valencià es van vestir de gala. El Palau de la Música de València obria les seues portes per primera vegada a la música en la nostra llengua per celebrar els X Premis Ovidi. La vetllada es va convertir en una victòria enfront al sistemàtic silenci que ha patit l'escena valenciana al llarg d'anys de governs conservadors. Més enllà de la política, els grups Mox, Aspencat i Gener foren els més destacats de la nit. I de Gener, guardonat com a millor disc de pop i millor lletra, en parlarem...

Gener naix de la necessitat de plasmar en directe l'ultima col·lecció de cançons de Carles Chiner, El temps del llop (Mésdemil, 2014), una posta arriscada - però ben encertada- fent confluir el folk americà amb el valencià. Les seues lletres ens fa transcórrer lentament per un riu -la vida- ple de necessàries reflexions personals. Un riu que tots compartim i que "mulla per igual covards i valents"; que ens obliga a elegir, però que inevitablement ens duu a un mateix final.

Als seus directe les notes, els versos, les veus i els ritmes prenen vida pròpia, es converteixen en un art tangible i visible, com aquell paisatge que anhelem recórrer cada vegada que veiem aquella fotografia que ens agrada tant, o aquell quadre que ens inspira. Gener, en directe, és el que hauria de ser un grup, és a dir, sense protagonismes, tot en la seua excessiva mesura (dir "justa mesura" em semblava injust).

Al seu canal de youtube podem trobar directes d'estudi, directes dels seus concerts al llarg del territori catalanoparlant i "curiositats mil", però d'entre tots cal destacar una serie de curts, presos dins de l'església de Quart de Poblet, cercant un "rever" natural i potent que de segur vos obri la fam d'escoltar-ne més d'aquest grup.