recomanacions de l’equip

En Pau Alabajos va emplenar el Palau de la Música de València el 2012 i en va crear un record en forma de doble disc impressionant. Una mescla de deu anys de música d'en Pau i poesia de Vicent Andrés Estellés acompanyat d'una orquestra sobre l'escenari i altres col·laboracions que fan que sigui un regal per a les orelles, i, per si fóra poc, un regal per a la vista gràcies al reportatge fotogràfic d'en Xepo WS, que acaba de fer especial el disc. És un CD totalment recomanat per una bona estona de relax sense oblidar la lluita amb les lletres i acords!

Aquesta setmana estem de celebració, però els meus sentiments no són només de felicitat, encara que presentem el treball de tot un any, sinó també d'inseguretat -una inseguretat irracional provocada segurament per la meva inexperiència juvenil-. Sensacions molt intenses com les que m'aconsegueix transmetre en Jordi Lanuza en el nou treball d'Inspira, Greta (Bankrobber, 2015). Un optimisme que queda impregnat de melodies amb llum pròpia, més elèctriques que mai, que segur que com a mi, a vosaltres també us permetran afrontar els nous reptes de la vida perquè "...totes les pors, que ens pesen, deixarem d’arrossegar-les al caminar".

Els de Xaló ara farà un parell de mesos que varen treure el seu sisè CD i en els seus 14 temes deixen clara la seva evolució i l’aposta ferma que fan pels ritmes electrònics com el drum and bass o el dubstep. Tot i això, no deixen de cap manera de banda els teclats de reggae ni els versos de hip hop, que sens dubte són la seva bandera. Per mi és un CD rodó, impecable tant escoltant-lo des de casa com fent-ho des del públic i que deixa clar que són els escollits per continuar escrivint el camí que va crear la llegenda d’Obrint Pas.

Fa un parell d’anys vaig conèixer mig per casualitat Bremen i el seu primer disc em va captivar. Ara tornen amb un nou treball, Tornar d’Amèrica (Fina Estampa, 2015), que torna a ser més que recomanable. El títol no és casual. Diuen que no està tan marcat per les sonoritats més americanes que apareixien en el seu disc de debut. Ara bé, als que us va captivar el primer treball no us espanteu, l’essència es manté i el canvi és més evolució que canvi. Els temes són perfectament reconeixibles i l’esperit del grup es manté intacte.