Déu Vos Guard
Benvinguts, Trau. Benvinguts a la casa del pop rock en català, que s’eixampla en la diversitat i que necessita tocs d’expressivitat com el que vosaltres hi pinteu amb aquest Déu vos guard (Discmedi, 2015). Ho esperàvem amb candeletes, després dels tastets assaborits durant les últimes setmanes.
Donem la benvinguda als de Sant Boi de Llobregat, que per fi ens obren les portes del seu món, a través de les tretze peces que conformen aquesta carta de presentació. Totes elles ens remeten a un imaginari de molt fàcil accés, una zona de confort amb reminiscències del pop dels seixanta, d’harmonies optimistes i de sonoritats fresques, regades amb molta naturalitat per un indiscret toc de psicodèlia i de rock-and-roll. Per això parlem inevitablement dels Beatles però també de Dr. Dog, de Foxygen i fins i tot d’en Syd Barrett.
Ens prenem amb molt de gust aquesta lleugera dosi de despreocupació, molt ben cuinada als estudis Bucbonera Records amb en Tomàs Robisco i que es divideix en les tretze cançons, excitants i senzilles, que conformen el seu primer treball, que ha sortit aquest novembre de la mà de Discmedi.
Amb una estètica que acompanya la seva música, Pau Torrents (veu i bateria), Xavi Artigas (veu i teclats), Núria Botia (baix) i Jordi Bastida (guitarra) són versàtils i oberts de mires a l’escenari i a l’estudi. En temes com “Borinot de bardissa”, que ja sonava des de feia uns mesos, o “85 estels”, Trau posa de manifest la seva vessant més garatgera, la seva faceta més rockera i ballable. Segones veus molt fines, ponts menors i psicodèlics que donen pas a l’esclat, vents que apuntalen l’èxtasi. Tot això entremig de bases que acaricien el blues, que estructuren cançons com “Fills de 7 pares” o entre guitarres afilades i bateries crues al més pur estil Television.
I com a leitmotiv definitori dels Trau, allò que ens entra i que ens queda, la seva faceta popera i amena. Tal com ells mateixos reconeixen, aquest disc no és cap revolució musical, però sí que és una injecció d’adrenalina per als amants de la música sixtie, neta, clara i en català.
