Claudio Gabriel Sanna

Pau Planas

Arriba Nadal i potser alguns teniu previst fer alguna escapada durant aquestes festes. L’Alguer potser seria un bon lloc per visitar. Un petit oasi de parla catalana a l’oest de Sardenya. D’allà arriba la proposta de Claudio Gabriel Sanna. Més de trenta anys als escenaris l’avalen, bona part d’ells al capdavant de Càlic, una històrica banda de música tradicional algueresa i sarda amb qui va girar durant més de 20 anys.   

Amb la dissolució del grup, l’any 2004, l’artista va començar la seva trajectòria en solitari i ara, presenta Altres paraules (Picap, 2015), el seu tercer disc, un treball que trenca amb uns anys en què havia tornat a la música tradicional. De fet, des del 2008 que l’alguerès no publicava cançons en solitari –s’havia centrat de nou en composicions tradicionals alguereses i algun projecte en italià-,  però finalment torna a la cançó d’autor. Això sí, ho fa amb unes cançons que mantenen les sonoritats tradicionals interioritzades durant tants anys. Separar les dues facetes segurament hauria estat tasca impossible.

Amb Altres paraules ha  tornat “a ficar les mans l’humus inspiratiu”, tal com ell mateix defensa, per donar llum a 12 cançons (una de les quals instrumentals) que desprenen reflexions personals, problemes socials i sensacions referents a tot allò que l’envolta. Un disc que et transporta a l’instant a terres alguereses i que va fer possible gràcies a un Verkami amb què va recaptar gairebé 4.500 euros. Una proposta allunyada de modes i que no vol ser de masses, però a la qual cal parar l’orella.