Martí Gironell

D'en Llach, te'n podria dir un reguitzell, de títols, però n'haig de triar un. I el cant d'amor a la seva mare i a totes les dones que ho són, de mares, em transmet tendresa, que és el que donen les mares.

La primera nadala conjunta que van enregistrar bona part dels grups de rock català. Amb el pas dels anys serà una nadala clàssica de l'estil del Fum, fum, fum. Des que la vaig sentir m'acompanya sempre i no només cada Nadal. Aquesta també és la gràcia i la grandesa d'aquesta cançó.

Aquesta i "Tríada" comparteixen el mateix esperit, la mateixa filosofia: generar il·lusió. Et dóna aquelles energies i forces necessàries per encarar els reptes. La banda sonora per aconseguir que els somnis es facin realitat.

Amb aquesta cançó dels de Manresa em va passar el mateix que amb la de Sopa de Cabra. A més, era la primera del disc i no podia continuar. Acabava el tema i tirava enrere. Les veus, els acords, el missatge de la lletra... tot convida a tornar-hi per no defallir. Dos cants a l'esperança i a creure en nosaltres mateixos.

La vena surrealista que després va explorar pel seu compte l'Adrià Puntí m'ha agradat sempre. I del seu grup, aquesta pel que hi explica i com ho fa sonar. Encomanadissa.