Recomanacions de l’equip

Des de fa un parell de setmanes, l'activitat discogràfica s'ha multiplicat i d'entre el munt de propostes que ens comencen a inundar, aquesta setmana us en vull destacar una: Ovella Xao. Segurament encara no n'heu sentit a parlar -el seu primer disc va sortir diumenge-, però apunteu-vos-en el nom. Una proposta fresca i festiva, amb unes lletres iròniques, divertides i crítiques. El panorama de grups festius que es disputen el mercat de les festes majors cada vegada és més ampli, però Ovella Xao sembla que hi entraran amb força. A més, per aquest primer disc han comptat amb les col·laboracions de Doctor Prats, Bonobos i Animal.  

Aquesta setmana us recomano JOKB, un nou horitzó que em va descobrir en Guillem fa més d'un mes a La Descoberta -pot arribar a semblar estrany, però de la mateixa manera que la finalitat de la revistar és fer-vos arribar un gran ventall de propostes musicals de qualitat, aquests grups recomanats ens enriqueix a nosaltres com a membres de l'equip-. I és que jokabé és un bri d'aire fresc endolcit amb una veu femenina que permet anar més enllà del mestissatge que tots coneixem. Una proposta emergent digne d'estar en la llista de les cançons més reproduïdes d'Spotify el dia que necessites una empenta optimista. Així que, no ho dubteu i -de la mateixa manera que ho he fet jo- obriu els braços aquests set joves igualadins que venen trepitjant amb molta força.

Una història de Sant Jordi diferent, un avi superheroi, un conill de camp curiós, un noi ingenu que creu que els amants de la seva nòvia només vénen a dormir... Rere cada cançó d'aquest disc s'hi amaga una història que Desconeguts sap plasmar a ritme de rock i bon rotllo. I què voleu? El primer disc d'aquests 5 nois desborda ganes de moure l'esquelet per tot arreu. I si ens deixem encomanar per la bona música, ens posem Tres paraules (DiscMedi, 2015) a l'mp3 i sortim amb un somriure de casa?

Cada cop sento més meu i més emocionant aquest concepte tant abstractorelativista que ens agrada tant als mitjans i que algú va anomenar "l'escena osonenca". Començo a pensar que l'auge dels grups de la comarca d'Osona que han convertit l'indret en un manantial de perles musicals és causa del caràcter de poble. El caràcter mig rural de la comarca fa que els grups siguin menys pretensiosos i que qui escrigui una cançó ho faci perquè li surt de dins i de manera sincera. Tot això m'ho corrobora espectacularment La Iaia, que amb el seu darrer disc em transporta i m'atrapa en un univers de genialitat entre sintetitzadors i històries plenes de metàfores.