Malú

Rocío Rodríguez

Hi ha dies plujosos. Dies que només acompanyen a refugiar-se sota d'una manta o en un centre comercial, amb el simple objectiu de fugir dels carrers molls. Potser per això bona part del públic acabava arribant tard. D'altres, en canvi, desafiaven la climatologia començant a fer cua dos dies abans del concert per tal de veure la seva ídol al més a prop possible. Dissabte va ser un dia plujós a Girona, però els 5.000 espectadors que van acudir al Pavelló de Fontajau tenien des de feia dies la data marcada al calendari, tots volien gaudir de la presentació a terres gironines de Caos (Sony Music, 2015), el darrer disc de Malú.

Amb una cua que arribava gairebé a la rambla Xavier Cugat, el concert començava amb puntualitat britànica -i amb molts seguidors encara fora del recinte-. Els primers acords feien que el públic -majoritàriament femení- comencés a tenir pressa, sobretot, els més petits que no deixaven d'estirar els seus pares per por de perdre's el que per a molts era el seu primer concert. Però amb una agilitat admirable, es va desfer la cua abans de l'entrada de la cantant. Amb una banda de set músics (tres guitarres, una bateria, un teclat, un baix i una corista), 140 metres de pantalles giratòries i un ventilador sobre de l'escenari, Malú pujava amb una posada en escena potent i meditada. Amb una granota negra entallada i una capa vermella donava el tret de sortida amb "Cenizas" i, com si d'una flama es tractés, va brillar per si sola. I el públic responia entregat des del minut zero, ovacionant i corejant totes les cançons a plens pulmons.

El missatge era clar: "querer es poder". Amb l'optimisme per bandera, l'energia que desprenia va contagiar tot el pavelló. Els tres canvis de vestuari, l'espectacular joc de llums i els vídeos projectats van ajudar a entrar els menys fidels dins del seu univers d'amor i desamor. El moment bucòlic de la nit arribava amb "Ni un segundo" i la madrilenya asseguda en un tamboret amb una ciutat de fons, la màgia es consolidava amb "Que nadie" quan la ciutat canviava d'estació. La complicitat total es va acabar de demostrar amb "Devuélveme la vida", "Ahora tú", "Vuelvo a verte" i "Quiero", i encara es va reforçar amb el primer bis.

Un piano, una veu i la cançó. Una versió d'"Aprendiz" -la cançó que va compondre Alejandro Sanz per a ella i va catapultar la seva carrera a l'èxit l'any 1998- va posar la pell de gallina als seguidors. La demostració in crescendo de qualitat no va deixar ningú indiferent i va acabar de fer embogir Fontajau. Finalment, amb un segon bis i després de dues hores i mitja de concert, "Como una flor" va posar punt i final a Caos amb el públic anant a l'uníson i creant un mar de braços alçats.