Illa Carolina

Un tercer disc cuinat a foc lent
Pau Planas

L'últim any han estat en stand-by, però Illa Carolina ja pensen en un nou disc. De fet, ja només els queda acabar d'enregistrar els temes. Aquesta vegada, però, a diferència d'anteriors treballs, han volgut deslliurar-se de qualsevol pressió: "Tampoc tenim res a perdre. Ens hem donat per morts a nosaltres mateixos. Ens han passat moltes coses aquest any i hem fet una aturada per posar-nos a compondre. Volíem fer un disc a gust" expliquen. Després d'uns mesos de treball intermitent, ara ja són a la fase final: "Ara entrem a gravar i anem per feina. No ens estarem un any aquí gravant. De dates marcades, no en tenim, però en un mes ha d'estar la feina feta" desvetlla el guitarrista Aleix Prats.

La banda es mostra convençuda que treballar sense terminis marcats s'acabarà notant. "Estem dedicant més hores a experimentar a l'estudi. No tenim pressa per fer la gravació i ens estem dedicant més al treball en equip" explica Dani Zapata, baixista. A diferència del disc anterior, on Aleix Prats i Carol Badillo havien portat el pes compositiu, ara tot el grup s'ha pogut fer seves les composicions des de bon inici. Possiblement aquest fet hagi influït a fer que el nou treball sigui "més vital", tal com el presenta Badillo. Prats hi afegeix un altre adjectiu: "més obert".

"Ens hem donat per morts a nosaltres mateixos"


Adjectius a banda, un dels canvis més importants és la incorporació d'un sintetitzador, que té un pes molt més destacat que en l'anterior treball. "Ens ha fet molta gràcia aquest aparell i l'hem ficat a totes les cançons" bromeja el guitarrista tot mostrant el sintetitzador en qüestió. A més, també han caminat cap a unes composicions que, tot i que mantenen "una estructura pop bàsica", mostren una major varietat entre si que en els primers dos discos: "El segon disc potser era més homogeni. Quan escoltaves una cançó ja sabies que era d'aquell disc. En aquest, en canvi, cada una és un món a part" afirma Nico de Tullio. "Sense voler ens n'anem una mica per les branques" ho completa Aleix Prats, però de seguida hi afegeix: "Hem descartat cançons en què hem pensat que potser ens estàvem passant de la ratlla".

Més enllà d'aspectes musicals, però, les cançons també presentaran modificacions en les lletres: "No hi ha tanta imatge ni tanta metàfora. Hi ha gent que em diu que les meves lletres són una mica críptiques però aquesta vegada tiro més pel dret" destaca  Carol Badillo. I ja avisa d'entrada: "Ni amor ni desamor". El que sí que reconeix, però, és que "hi ha lletres una mica més àcides". "Diu moltes paraulotes" bromeja el baixista. Aleix Prats ho completa: "Aquest any li han passat moltes coses, més que en el disc passat, i, quan l'escolti tot sencer veurà que s'hi nota".