Homenatge a Esquirols

L'any 1975 el reconegut i desaparegut grup de folk Esquirols publicava el disc Fent Camí (Picap, 1975). En aquest àlbum s'hi recollien una dotzena de temes, un dels quals portava per nom "Any 2017" i començava situant-nos al "dia 12 de febrer de l'any 2017". Quaranta-quatre anys més tard, al Teatre Conservatori de Manresa, diversos músics commemoraven aquesta data que als anys 70 semblava futurista i que ara ja forma part del passat. També es van dur a terme commemoracions a altres punts del territori català com a Lleida o Gironella.

A quarts de deu del vespre estava convocada la segona sessió del concert homenatge. La primera, a les set, havia comptat amb la presència del president Puigdemont i l'enregistrament audiovisual per part de La Xarxa. S'apaguen els llums. Apareix Ferran Aixalà vestit d'indumentària pastoral, membre dels mítics Pastorets Rock. En to informal avisa que en aquesta segona sessió, com que 'no hi ha autoritats ni televisió' s'animaran més. També fa saber al públic, que entre els assistents hi ha gairebé tots els integrants d'Esquirols. Els assistents, sorpresos, no tarda ni un segon a arrencar un aplaudiment, que no va cessar fins que els músics es van alçar de les butaques per saludar efusivament.

"Cada dia és un nou pas" va engegar el concert. Interpretada pels lleidatans Pastorets Rock va comptar amb la col·laboració especial de les filles de Joan Vilamala, que van sorprendre a tres veus. La mateixa formació va cantar uns garrotins que van convidar a pujar a l'escenari el mateix Vilamala d'Esquirols, qui va construir un vers de la coneguda corranda. Germà Negre, vinguts de Banyoles, van recordar el "...i va callar" del tercer disc de la formació homenatjada; a clau de folk i amb compàs terciari. Després, van mostrar-se molt més energètics corejant la coneguda tornada "mestressa jo vull ratafia", juntament amb el públic. Arribà un dels moments més especials de l'homenatge: el cor Giovinetto -11 veus i piano acompanyant- van repassar "Arrels" i "Mots", silenci absolut per part de platea que assaboria cada una de les melodies que intercanviaven els coristes. Un arranjament preciós.

Cada grup que trepitjava l'escenari anava introduït pel presentador Aixalà, que al seu torn presentava un disc d'Esquirols. Cada grup interpretava un parell de cançons de cada treball. El 5è àlbum van encarnar-lo el tàndem Titot i David Rossell, molt aplaudits, per la seva proximitat geogràfica amb Manresa. Amb una guitarra i dues veus van entonar "Torna, torna, Serrallonga" que va animar a picar de mans a l’u i al tres de cada compàs. També Ebri Knight va repassar, per segona vegada, "Arrels" en un format reduït de veu, violí i guitarra. Ara bé, després la banda sencera va prendre els instruments per fer vibrar el teatre amb "Conte Medieval", que ja forma part del seu directe habitual.

Tornem a escoltar "Arrels" per tercera vegada, però aquest cop instrumental. De la mà de l'intèrpret i compositor català Manel Camp. Una autèntica meravella musical amb tocs de blues i soul. Mesurant cada nota del piano de cua instal·lat a l'esquerra de l'escenari. Més endavant va arribar el torn d'Sciurus -Banda homenatge a Esquirols-, que va irrompre amb 13 músics a escena. Esquirols tenien una gran facilitat per fer himnes i ells van repassar-ne mitja dotzena, un dels més aclamats va ser "Volem pa amb oli".

'Seria molt injust que tenint els Esquirols entre el públic no pugessin a l'escenari a cantar alguna cosa' va assenyalar el presentador. I així vas ser; de sobte, el teatre de Manresa va ser escenari per un dels retrobaments més desitjats de la Nova Cançó catalana. Esquirols es presentaven a l’escenari amb el públic aplaudint dempeus.

Moments emotius amb un breu discurs per part de Joan Crosas: "aquestes cançons són vostres, i són l'eina per defensar aquesta terra que és nostra". Crits d'independència al Teatre Conservatori. Ell mateix va prendre una guitarra i va entonar "del cor de les Guilleries...". Serrallonga va tornar a sonar, però aquest cop una quarantena de músics sobre l'escenari i el públic aixecat. Per acabar Esquirols va demanar al públic que s'agafés de les espatlles com ho demanaven als anys 70, al final dels seus directes. "Si canto" va servir per tancar l'homenatge.

Però els aplaudiments del públic dret i insistent van establir un moment de dubte entre els músics -mirades còmplices- i, de forma totalment improvisada es van atrevir a cantar "Arrels", "Fent Camí" i l'obligada: "12 de febrer de 2017", es van veure algunes llàgrimes a platea. A tres minuts de finalitzar aquest dia simbòlic es va donar per acabat l'acte. Èxit total. Un concert de més de dues hores amb moments molt emotius.

A nivell tècnic el concert era tot un repte que es va superar amb molt bona nota: vàries formacions circulant per l'escenari, instruments poc usuals i difícils de microfonar... l'equip tècnic va brindar una nit inoblidable.