Pantaleó
Divendres passat a les vuit del vespre als Jardins del Teatre Grec, els encarregats de posar la banda sonora a la vesprada van ser Pantaleó. Presentaven el seu primer disc Reina Victòria (Petits Miracles, 2015).
El concert va enraigar de sobte entre converses i algun despistat d'última hora posant-se a lloc. Un cop finalitzada la primera cançó, el cantant i guitarrista Gerard de Pablo donava la benvinguda al públic amb un “bona nit” avançat que ràpidament va canviar per un “bona tarda”. També va aprofitar per dir que no fa ni un any que han tret el disc i que estaven molt contents de ser aquella tarda allà.
Els assistents assidus als concerts del grup entonaven les cançons, mentre els nouvinguts s'anaven familiaritzant amb les noves melodies. La versió del poema de Marc Romera “Verge” va ser una de les peces que no hi van faltar en el tram inicial de la nit. El Gerard de Pablo no estava sol dalt de l'escenari, l'acompanyaven David Curto a la guitarra elèctrica i a la veu i Jesús Costalago als teclats i a la veu. Després d'obsequiar als assistents amb la cançó “Rita, Rock i Imagine”, el grup va fer broma que veia el públic molt tranquil i relaxat. Certament. De fet, el Gerard, explicaria més tard que venien en format acústic i per tant eren una versió més reduïda i tranquil·la. Tan de bo puguem veure ben aviat un directe amb el grup sencer —aquella tarda va faltar Jordi Massana al baix i Santi Ciurans a la bateria— i acabar de connectar amb una proposta que en acústic va saber a poc.
Després de tocar “Mal humor”, el Gerard va explicar que alguns amics seus fan servir aquesta cançó per calmar la parella i van voler agrair en forma d'aplaudiment que el públic hi segueixi sent. Mentre de fons sonava “Strauss”, dues noies es feien un selfie amb l'escenari darrere seu per immortalitzar la tarda. A mesura que avançava la vetllada, el públic sumava en quantitat. Segurament el moment on el grup i els assistents van trobar-se va ser cap al final del concert, quan el Gerard de Pablo va animar a fer els cors, les primeres atrevides i les guanyadores van ser les dones, els homes ho van intentar, i és que les dones van deixar el llistó molt alt. Finalment van unir-se tots plegats per cantar a l'uníson.
Una de les últimes cançons que van sonar va ser “Martí”, un tema que el Gerard va confessar que ha arribat a molts cors femenins. El grup va aconseguir que el públic seguís el ritme dels aplaudiments a “Yhumi”. El concert va acabar-se amb el sol ponent-se i donant pas a la nit.
